Una boda i dos funerals

Un empresari i el seu fill fingeixen la seva mort per evitar servir el menjar d’un enllaç matrimonial L’Audiència de Madrid els absol al considerar que no va ser una estafa

Els acusats van enviar un correu assegurant que havien mort en un accident

A poques hores de celebrar un casament, el responsable de l’empresa de càtering va enviar un correu electrònic a la núvia fingint que ell i el seu fill havien mort per no servir un banquet que ja havien cobrat, una mentida que la justícia reconeix però que no castiga. L’Audiència Provincial de Madrid els ha absolt d’un delicte d’estafa, pel qual la Fiscalia demanava un any i tres mesos de presó. La sentència és recurrible.

El juny del 2015, Sorina i Leonardo van delegar la responsabilitat del banquet de la boda a l’empresa Catering Módena, amb la qual van concertar a través d’un contracte verbal, que mai es va posar sobre paper, un preu de 1.980 euros, IVA inclòs. La parella va avançar el 75% del preu, 1.500 euros.

Tot transcorria amb normalitat quan la vigília, el fill del responsable de l’empresa de càtering va portar un envelat de lona al lloc on se celebraria el banquet el 5 de setembre del 2015. Però la sorpresa no va tardar a arribar. Sorina es va despertar amb un e-mail de l’empresa –escrit pel pare–, que anunciava que ningú podria encarregarse del seu banquet perquè els responsables acabaven de morir en un terrible accident a les seves instal·lacions i que els tornarien els diners.

La sentència diu el següent: «Jesús, des del compte de l’empresa, va remetre a Sorina un correu electrònic, en què, faltant a la veritat, va comunicar la impossibilitat de complir amb el que es va concertar perquè ell mateix i un fill seu havien mort en un accident produït a les instal·lacions de l’empresa». I aquí s’acaba el relat de fets provats, amb la mentida al descobert.

Per correu electrònic

Tot i que el dia de la cerimònia i després de llegir l’e-mail amb la terrible notícia, els nuvis no van aconseguir parlar amb l’empresa, Leonardo va aconseguir l’endemà que algú li agafés el telèfon: un home que deia ser el germà de Jesús, i que li va comunicar que en aquell mateix instant estaven sent enterrats pare i fill.

Després de mesos sense rebre no- tícies de l’empresa ni la devolució dels diners, Sorina i Leonardo van descobrir per internet que Catering Módena havia protagonitzat altres episodis similars. Almenys sis parelles formaven part d’un grup a Facebook que s’havien unit amb aquest motiu, al·legant una presumpta estafa.

Però els magistrats no veuen indicis suficients d’estafa, perquè «l’engany sorgeix quan l’autor simula un propòsit seriós de contractar quan, en realitat, només pretén aprofitar-se de les prestacions a què s’obliga l’altra part», això és dels diners, «aprofitant-se de la confiança i la bona fe del perjudicat amb clar i terminant ànim inicial d’incomplir el que s’ha convingut». I això no va passar, segons la sentència, perquè «els acusats van realitzar actes que, implicant per a ells un cost econòmic, revelen un inici del compliment de la prestació convinguda», amb referència a l’envelat que van enviar, «i resulten incompatibles per tal de no complir-la» que exigeix l’estafa.

La sentència no diu res del perquè de la plantada, ni de la mentida o les falses morts, més enllà de recollir el que va manifestar el pare, que va decidir no servir el banquet perquè la parella li devia «uns suplements» –l’envelat– i no li va fer «gaire bon efecte», la qual cosa va desmentir la dona, que va negar encàrrecs extres. Tampoc se sap res de la destinació d’aquell envelat després d’utilitzar-lo al jardí d’un dels sogres, on es va celebrar el convit. I hi ha dos fets irrefutables: uns es van casar i els altres són mentiders, però innocents.

☰

Els jutges neguen el delicte perquè consideren que es va instal·lar l’envelat del banquet