Un projecte aconsegueix que el 80% dels exreclusos treballin
‘Reincorpora’, que impulsen la Fundació La Caixa i Justícia, compleix set anys Els reus lamenten que la societat no estigui preparada per integrar-los
El programa Reincorpora, de La Caixa, es va engegar el 2011 amb l’objectiu de donar oportunitats laborals a interns de centres penitenciaris que es troben en la part final de la condemna. Avui, la iniciativa presenta unes xifres realment reeixides: el 80% de les persones que par- ticipen en Reincorpora troben feina, després d’un itinerari de sis mesos de durada.
Jaume Ferrer, director del Departament d’Integració Sociolaboral de la Fundació La Caixa, està convençut que contractar un dels interns del seu programa «és la millor acció de retorn social que pot fer una empresa» i una forma de «trencar amb estigmes» als quals està subjecta aquesta part de la població. A més, afirma que aquests reclusos són persones «amb ganes de treballar» i fa una crida als empresaris perquè els coneguin, cosa que, per a ell, suposa un primer pas per «trencar barreres».
COMPETÈNCIES Segons Ferrer, el programa Reincorpora parteix de cada individu: «Tenim en compte què els motiva i les seves competències. A partir d’aquí, busquem empreses que hi encaixin. Contactem amb entitats de tot tipus», assegura. On tenen una demanda més gran és al sector dels serveis.
Un dels participants d’aquest programa és Emanuel, de 44 anys. Gràcies a aquest projecte, va treballar en l’àmbit de l’hostaleria a l’Hotel Hilton de Barcelona durant sis mesos. Quan va acabar, la seva sorpresa va ser que des del mateix hotel li van entregar una carta de recomanació. «Ells van veure en mi qualitats que jo no sabia que tenia», afirma.
Aquest exreclús reconeix que va aconseguir la feina gràcies a Reincorpora. No obstant, també remarca la importància de la predisposició de l’interessat. «Els educadors són allà per donar-te un cop de mà, però és necessari que nosaltres tinguem una bona actitud», diu.
Sonia Clavijo, de 38 anys, es troba actualment en tercer grau i finalit- zarà la condemna el 2021. Assegura que ha tingut molta sort. Amb el recolzament del programa, el 2015 va iniciar el seu recorregut laboral netejant vaixells per a Balearia. «Vaig començar amb un contracte de 12 hores setmanals i en menys de tres anys em van ascendir a cap d’equip i vaig començar a cobrar un salari de 1.600 euros». Gràcies a això, ara pot fer-se càrrec del seu pare dependent i de la seva filla menor d’edat, de la qual ha recuperat la tutela després que estigués a càrrec de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).
La Sonia afirma que la seva feina és la seva passió, ja que li encanta navegar i ara, que està embarassada, lamenta no poder embarcar. Per la seva part, ella també ha intentat donar una oportunitat a altres persones que es troben en la seva situació i va aconseguir introduir en la mateixa empresa vuit dones, una cosa de la qual assegura sentir-se «molt satisfeta», malgrat que avui tan sols una d’elles continua al lloc.
TRENCAR L’ESTIGMA Els caps que van contractar la Sonia sí que coneixen la seva situació. No obstant, ella afirma que no totes les empreses estan obertes a donar una oportunitat als presos. Assegura que, tot i que a ells els preparen per integrar-se a la societat, la societat no està preparada per integrar-los.
«Abans de treballar als vaixells, vaig estar netejant un gimnàs per a la companyia Atysa, on no sabien del meu pas per la presó. Quan vaig superar el període de prova, la mateixa empresa em va felicitar per la meva tasca. Aquell mateix dia, el meu educador de la presó va trucar a l’empresa per demanar-me que anés a firmar la condicional. Quan els meus superiors se’n van assabentar, em van dir que no era el perfil que buscaven i no van voler que continués amb ells», explica.
El risc que suposa que les empreses coneguin les seves situacions està molt present per a aquestes persones. Un altre participant de Reincorpora, un home de mitjana edat, comenta que ningú al Carrefour on treballa coneix la seva condició, ni el seu cap. No vol que els seus companys ho sàpiguen per temor de ser rebutjat: «La gent no et mira amb els mateixos ulls quan sap que has estat a la presó», lamenta.
☰