El Periódico - Català

Adeu imminent a El Cànem

La demolició d’aquesta antiga filadora de jute del Poblenou agreuja la situació patrimonia­l del barri Al seu lloc es construirà un edifici de 9.000 metres quadrats destinat a oficines

- FELIPE VALENZUELA

Hi ha part de la història del Poblenou que s’està perdent. La imminent demolició de l’antiga fàbrica de jute El Cànem té en alerta els veïns del barri. L’edifici, situat a pocs metres de la rambla del Poblenou, és un símbol de la vida industrial que predominav­a al llavors denominat Manchester català, el districte obrer de Barcelona. Al lloc d’El Cànem, es construirà un edifici de 9.000 metres quadrats per allotjar oficines i se’n conservarà només la façana exterior.

La desaparici­ó de la fàbrica és un dels nombrosos projectes inclosos en el 22@. El pla va prometre convertir el Poblenou industrial en un barri tecnològic enfocat al desenvolup­ament i la recerca. També es va comprometr­e a conservar el caracterís­tic passat industrial del barri, i per això el 2006 es van categoritz­ar els edificis d’interès. Malgrat això, la falta de pressupost per a la rehabilita­ció o la complexita­t a l’hora de reformar-los van provocar anys de desús que n’han empitjorat les condicions.

Rebuig veïnal

La conservaci­ó de la façana exterior ajudarà poc al paisatge urbanístic del barri, segons la plataforma Eix Pere IV, ja que al mantenir només un element es converteix la història en una simple anècdota. «Un recordator­i que a més contrasta amb l’arquitectu­ra de gratacels i oficines que s’està implantant», denuncia l’entitat.

L’abandoname­nt per part de diversos governs municipals va provocar l’enuig de l’òrgan veïnal, que busca, a través de plataforme­s com Taula Eix Pere IV, un projecte que lluiti perquè l’impacte del 22@ sigui com més respectuós millor amb la vida de barri. «Volem una estratègia enfocada als veïns», defensa Maribel Roselló, membre de la plataforma. «Una ciutat ha d’innovar, però de res serveix tenir una Sillicon Valley si ningú hi pot viure»,afegeix.

La fàbrica d’El Cànem data de finals del segle XIX i hi treballave­n milers de persones. Les més conegudes van arribar a ser les dones del cànem, dones empleades amb certa popularita­t al barri per l’olor que desprenien gràcies a la pols d’aquest material. «Nenes de 10 a 15 anys tenyides amb els colors de la gana, de mala olor i d’una misèria que les acompa-

La fàbrica, on van treballar al segle XIX milers de persones , és part del passat obrer barceloní

nyava fins que morien als 25 o 30 anys», com descriu el novel·lista barceloní Xavier Berenguel.

Si bé aquesta part de la seva història no hauria de ser celebrada, la seva conservaci­ó mantindria vives la història i tradició industrial que tant van caracterit­zar el Poblenou. Una història que no només manté dret el record de les fàbriques, sinó el de la classe obrera que vivia al Manchester català.

Al veure l’antic emplaçamen­t, costa imaginar-se una harmonia entre els edificis del carrer del Doctor Trueta i les futures oficines. A El Cànem únicament l’envolten edificis residencia­ls, un institut, una guarderia i bars de barri. «Les construcci­ons més contemporà­nies no conviuen amb el patrimoni, el devoren», al·lega la plataforma Eix Pere IV.«El 22@ és un plantejame­nt que es fa per trossos, va illa per illa, no des d’una perspectiv­a general. Per això és necessari una nova visió del projecte».

 ?? FERRAN NADEU ?? De la fàbrica dels Godó, centre de reclusió durant la postguerra, només en queden una façana integrada a l’hotel del carrer de la Llacuna, construït en una primera demolició, i un altre tram més a Ramon Turró.
FERRAN NADEU De la fàbrica dels Godó, centre de reclusió durant la postguerra, només en queden una façana integrada a l’hotel del carrer de la Llacuna, construït en una primera demolició, i un altre tram més a Ramon Turró.
 ?? JOSEP GARCÍA ??
JOSEP GARCÍA

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain