Adeu imminent a El Cànem
La demolició d’aquesta antiga filadora de jute del Poblenou agreuja la situació patrimonial del barri Al seu lloc es construirà un edifici de 9.000 metres quadrats destinat a oficines
Hi ha part de la història del Poblenou que s’està perdent. La imminent demolició de l’antiga fàbrica de jute El Cànem té en alerta els veïns del barri. L’edifici, situat a pocs metres de la rambla del Poblenou, és un símbol de la vida industrial que predominava al llavors denominat Manchester català, el districte obrer de Barcelona. Al lloc d’El Cànem, es construirà un edifici de 9.000 metres quadrats per allotjar oficines i se’n conservarà només la façana exterior.
La desaparició de la fàbrica és un dels nombrosos projectes inclosos en el 22@. El pla va prometre convertir el Poblenou industrial en un barri tecnològic enfocat al desenvolupament i la recerca. També es va comprometre a conservar el característic passat industrial del barri, i per això el 2006 es van categoritzar els edificis d’interès. Malgrat això, la falta de pressupost per a la rehabilitació o la complexitat a l’hora de reformar-los van provocar anys de desús que n’han empitjorat les condicions.
Rebuig veïnal
La conservació de la façana exterior ajudarà poc al paisatge urbanístic del barri, segons la plataforma Eix Pere IV, ja que al mantenir només un element es converteix la història en una simple anècdota. «Un recordatori que a més contrasta amb l’arquitectura de gratacels i oficines que s’està implantant», denuncia l’entitat.
L’abandonament per part de diversos governs municipals va provocar l’enuig de l’òrgan veïnal, que busca, a través de plataformes com Taula Eix Pere IV, un projecte que lluiti perquè l’impacte del 22@ sigui com més respectuós millor amb la vida de barri. «Volem una estratègia enfocada als veïns», defensa Maribel Roselló, membre de la plataforma. «Una ciutat ha d’innovar, però de res serveix tenir una Sillicon Valley si ningú hi pot viure»,afegeix.
La fàbrica d’El Cànem data de finals del segle XIX i hi treballaven milers de persones. Les més conegudes van arribar a ser les dones del cànem, dones empleades amb certa popularitat al barri per l’olor que desprenien gràcies a la pols d’aquest material. «Nenes de 10 a 15 anys tenyides amb els colors de la gana, de mala olor i d’una misèria que les acompa-
La fàbrica, on van treballar al segle XIX milers de persones , és part del passat obrer barceloní
nyava fins que morien als 25 o 30 anys», com descriu el novel·lista barceloní Xavier Berenguel.
Si bé aquesta part de la seva història no hauria de ser celebrada, la seva conservació mantindria vives la història i tradició industrial que tant van caracteritzar el Poblenou. Una història que no només manté dret el record de les fàbriques, sinó el de la classe obrera que vivia al Manchester català.
Al veure l’antic emplaçament, costa imaginar-se una harmonia entre els edificis del carrer del Doctor Trueta i les futures oficines. A El Cànem únicament l’envolten edificis residencials, un institut, una guarderia i bars de barri. «Les construccions més contemporànies no conviuen amb el patrimoni, el devoren», al·lega la plataforma Eix Pere IV.«El 22@ és un plantejament que es fa per trossos, va illa per illa, no des d’una perspectiva general. Per això és necessari una nova visió del projecte».
☰