¿I les estàtues de Leopold II?
La presència del rei Leopold II ha deixat de ser omnipresent en el que fins ahir era el Museu de l’Àfrica Central de Tervuren, el mateix que les estàtues que glorificaven el seu passat. Moltes d’elles, però, continuen sent visibles però confinades en una petita sala magatzem. S’hi arriba després d’haver recorregut una espècie de riu simbòlic coronat per una llarga piragua col·locada al passadís subterrani que uneix el nou edifici, que acull el restaurant i l’auditori, amb el museu. És la solució ideada pel centre per «enterrar-les públicament» i desacreditar el seu missatge.
«Personalment, crec que algú que és responsable d’assassinats massius no hauria d’estar literalment posat sobre un pedestal», afirma Bambi Ceuppens, conservadora en cap de l’exposició. Però hi ha altres estàtues a les quals cal trobar una altra solució i és el que han fet amb moltes de les imatges que denigraven els africans. «En lloc d’emmagatzemar-les de manera discreta a les reserves, hem triat enterrar-les públicament i crec que una cosa similar es podria fer amb altres monuments en llocs públics», afirma Ceuppens. de projectes de col·laboració per digitalitzar l’arxiu fotogràfic del museu i tornar part de les imatges. «També estic d’acord que no hi ha d’haver discussió sobre les restes humanes que encara tenim aquí i que si hi ha una reclamació s’ha de respondre positivament» però «encara no hem rebut cap petició concreta», assegura.
CENTRE AL CONGO Les reclamacions podrien començar a arribar quan la República Democràtica del Congo inauguri el seu propi museu el 2019. De fet, el president congolès, Joseph Kabila, ja ha anunciat que és la seva intenció. «La demanda serà sobre la taula. Un mes abans que acabin els treballs, previstos per al juny, hi haurà una petició oficial», va explicar en declaracions recollides pel diari Le Soir. «Tervuren té un gran nombre de documents que ens agradaria recuperar», va anunciar. El Senat belga es prepara ja per llançar el debat.
Els responsables del museu asseguren conèixer l’origen dels objectes del museu, unes 80.000 peces procedents majoritàriament del Congo, entre les quals s’inclouen des de màscares i obres artístiques fins a animals com l’elefant Mona Lisa. El que no saben és com van ser adquirides a nivell local per missioners, comerciants o militars; si van ser regals, hi va haver transacció o van ser robades. A l’espera d’una investigació més profunda, tota aquesta riquesa serà accessible al públic a les antigues vitrines restaurades, al llarg d’11.000 metres de galeries i sales dedicades al passat colonial, la diversitat africana i la música, amb espais per al debat i exposicions interactives en una institució que reneix amb vocació familiar, educativa i de formació (cada any forma 130 científics).
☰
«El responsable d’assassinats massius no hauria d’estar sobre un pedestal», afirma la conservadora en cap