L’‘spam’ ideològic dels votants ja és legal a Espanya
La unitat Podem-IU es va trencar al Senat 36 hores abans de la votació Una redacció més exigent de l’article va desaparèixer al març
El retrunyir de les xarxes socials va trencar la unitat d’IU i Podem la tarda del 19 de novembre al Senat. Els assessors del grup van detectar un gran corrent crític clamant a Twitter i Facebook contra la nova Llei Orgànica de Protecció de Dades que s’anava a votar dos dies després; sobretot contra una disposició final III que canviaria la Llei Orgànica de Règim Electoral per permetre els partits recopilar dades d’opinions polítiques de les persones.
A Units Podem-Senat no li va importar que Units Podem-Congrés hagués donat el vistiplau abans a la llei. El matí del 20, el grup d’Unidos-Podem-En Comú Podem-En Marea al Senat va moure pels despatxos una Proposta de Modificació al dictamen de la Comissió de Justícia per eliminar la disposició final III.
ÚLTIM INTENT DE PARAR LA LLEI S’ho va pensar Ciutadans, i encara el matí del dia 21 s’ho rumiava Esquerra –segons fonts de la negociació–, però a la tarda va advertir en va la senadora a En Comú Podem Celia Cánovas des del faristol que «l’aplicació d’aquest text dona via lliure a les formacions polítiques per elaborar perfils ideològics dels ciutadans. Obre la porta que les opinions polítiques siguin gravades i emmagatzemades». No va trencar el pacte que ja venia del Congrés. Una vegada arribada la votació, van lluir al marcador de la Cambra Alta 220 sís i 21 nos. Cánovas només havia convençut a Compromís i a Nova Canàries. Així va fracassar l’últim intent de parar una llei impopular en titulars de premsa i refilets d’internet.
NI CAS Allò que semblava un mer tràmit al Senat es va convertir en un maldecap per a l’aliança d’esquerres davant de les queixes dels activistes proprivacitat digital, liderats per l’advocat barceloní Carlos Sánchez Almeida, que presideix la Plataforma en la Defensa de la Llibertat d’Informació. «Després del cas Cambridge Analytica no ens podem fiar dels partits –adverteix– . Ara només ens queda el Defensor del poble o els recursos davant de l’Audiència Nacional. Això tindrà recorregut processal, segur.»
Els senadors d’Unidos-Podem van parlar amb el seu company valencià d’IU Ricardo Sixto, diputat expert en protecció de dades que havia donat el vistiplau a l’article al Congrés, però no li van fer cas. Han passat ja dies i encara protesta indignat, a preguntes d’EL PERIÓDICO: «Però ¿com havíem d’aprovar per als partits una cosa que ni tan sols se li permet a la policia? S’han dit i publicat barbaritats sense fonament. ¡Hi ha pràctiques prohibides i seguiran prohibides, com fer perfils personals!».
Podem no ha materialitzat la promesa de Cánovas de portar la nova llei al Tribunal Constitucional. Per a Artemi Rallo, diputat socialista i expresident de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), «alguns han volgut creure que es legalitza l’spam massiu electoral, i no és veritat. Fer fitxers amb perfils ideològics es castiga amb fins a 20 milions de multa. Una altra cosa és la prospecció de dades anònimes, detectar les preocupacions dels ciutadans, però sense identificació personal».
LA DESAPAREGUDA E-331 L’article 58 bis que la nova Llei de Protecció de Dades cola en la Llei de Règim Electoral encara aixeca polseguera. El seu punt 1 diu: «La recopilació de dades personals relatives a les opinions polítiques de les persones que duguin a terme els partits en el marc de les seves activitats electorals es trobarà emparada en l’in- terès públic quan s’ofereixin garanties adequades».
I potser no hauria sigut tan polèmic d’haver sigut més explícit en les seves prohibicions. L’any de cisellat parlamentari (24 de novembre del 2017 a 21 de novembre del 2018), va caure pel camí una esmena que el perfeccionava.
PRÈVIA AVALUACIÓ «NINGÚ va objectar res», explica Rallo, el diputat que la va proposar. Es deia Esmena 331, i al punt 1 afegia: «Quan la difusió de propaganda electoral en xarxes socials o mitjans equivalents es basi en l’elaboració sistemàtica i exahustiva de perfils electorals de persones físiques, s’haurà de realitzar una prèvia avaluació d’impacte relativa a la protecció de dades personals (...) L’esmentada difusió no podrà realitzar-se quan s’identifiqui un alt risc per als drets i llibertats de les persones i no s’adoptin les mesures necessàries per impedir-ho. Queden prohibides les activitats de propaganda electoral basades en l’elaboració de perfils electorals a xarxes socials o equivalents quan no s’informi els seus destinataris sobre la seva finalitat...».
Fins al 18 d’abril passat, l’article anava així. Artemi Rallo explica que la 331 va desaparèixer «perquè vam rebre consells de tècnics sobre que aquestes cauteles ja estan recollides a l’article 35 del Reglament Europeu de Protecció de Dades (REPD, que s’aplica a Espanya), i no feia falta repetir-lo en la Llei, i sobre que és millor deixar obertes les garanties exigibles i no limitar-les a unes quantes».
L’article 35 del REPD obliga a qui hagi de tractar dades sensibles «per als drets i llibertats de les persones» (com els ideològics) a fer una avaluació prèvia d’impacte demanant a l’AEPD la seva opinió.
DESCONFIANÇA Però l’Agència no els sembla als crítics gran garantia. «Se suposa que una agència independent no influeix en una votació parlamentària, en tot cas es pronuncia després», es queixa Sánchez Almeida. Es refereix al comunicat que l’AEPD va emetre el matí del 21 de novembre, davant del soroll creat: «El text del projecte no per-
Podem no ha materialitzat la
promesa de la seva senadora
Cánovas de portar la nova llei al Tribunal Constitucional
«Després del ‘cas Cambridge
Analytica’ no ens podem fiar dels partits», diu un activista proprivacitat
met el tractament de dades personals per a l’elaboració de perfils basats en opinions polítiques».
Ha hagut de seguir amb interès el procés de la nova llei una agència de campanyes electorals i segmentació de dades. Es diu Public i la va crear Pablo Alzugaray a l’octubre passat, mes i mig abans de la votació al Senat. El seu creador és l’amo de Shackleton, agència que va ser pionera en admetre que feia la campanya a un partit. En aquest cas, el PP, el 2015 i el 2016. Els mateixos anys en què als populars els va assessorar Isabelle Wright, experta en Big Data de Silicon Valley que va ajudar també Obama, Macron i Mateo Renzi.
Alzugaray va ser el que va difondre el primer vídeo de Rajoy caminant de pressa, aquell esport tan seu. Per a aquesta nova marca, l’empresari publicitari ha fitxat dos exmembres del gabinet del president popular: Andrés Medina i Abelardo Bethencourt, forjats a les secretaries de Comunicació i d’Anàlisi i Estudis del PP i, després, a Moncloa.
Public ha nascut dos anys després que es posicionés a Espanya una altra agència especialitzada en mineria de dades. Es diu Afiniti, va venir dels Estats Units i, amb intel·ligència artificial, pot aportar valuosa informació a bancs, asseguradores... o partits que facin campanyes des de call centers.
Als EUA dirigeix la companyia Zia Chishti, expert en tecnologia que presideix també la filial espanyola. El seu segon és Zach Hudson, advocat de Yale que, abans d’entrar en aquest negoci, va ser oficial d’enginyeria del submarí nuclear de l’US Navy Santa Fe. El directiu de confiança de tots dos a Espanya es diu Alonso Aznar Botella. ☰