La disjuntiva catalana
► L’entitat que vol internacionalitzar el procés es vesteix de llarg a Bèlgica ► L’organisme estarà encapçalat per l’expresident fins a noves eleccions
«Hi ha un clamor d’unitat que recorre Catalunya i l’hauríem d’escoltar. Si no ho fem difícilment tindrem des de la política l’autoritat moral per dir el que cal fer. Si perdem l’autoritat moral, perdríem tot el que hem aconseguit, que és moltíssim», va avisar ahir a Brussel·les l’expresident i president del consell fundacional del Consell per la República, Carles Puigdemont, apel·lant a la unitat de totes les forces independentistes.
Va ser durant la posada de llarg del Consell a la capital belga, davant de gairebé un miler de simpatitzants al Teatre Reial Flamenc –es van repartir en dos torns a causa de l’aforament limitat–, just quan es compleix un any de la manifestació que va reunir a la capital comunitària 45.000 persones. La presentació va començar més tard del que estava previst pel retard en l’arribada de l’avió que havia de portar de Barcelona part de la comitiva catalana, que va ser rebuda amb crits de «llibertat presos polítics», «independència», «som república», «Visca Catalunya lliure» i algun «dimissió Buch», en relació amb el conseller d’Interior.
En l’acte, amenitzat per un vídeo de Pau Casals davant de l’ONU, una carta de l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i música de Valtònyc i Lluís Llach, també hi van intervenir el president Quim Torra, i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí. Tot ells van cridar a la mobilització ciutadana per culminar el que va començar l’1-O. «Us hem demanat moltes coses. Us heu posat les samarretes de tots els colors possibles. Heu anat a votar massivament, l’última vegada el 21 de desembre. Us hem demanat que imprimiu paperetes, que protegiu urnes, que us poseu llaços grocs. Sen- se això no podríem haver arribat fins aquí. El que hem aconseguit és colossal i l’Estat ho sap», van dir entre aplaudiments. Però ara, «després d’una repressió tan brutal com inútil», queda el tram més difícil que és «el reconeixement internacional de l’Estat català» i per això és indubtable que es requereixen «més persones que estimin fer-se de la República perquè és la carta de presentació al món». I van advertir sobre la «tercera gran victòria de l’independentisme», fent una crida a sumar més noms a un registre que s’acosta a les 41.000 persones.
NO NOMÉS SIMBÒLIC / «Gràcies al que hem fet, Catalunya és un subjecte polític de fet. Ara ens toca aconseguir que Catalunya sigui un subjecte polític de dret i, per aconseguirho, n’hem de ser més, persistir, ser imaginatius i no tenir por», va reivindicar Comín. Va defensar el Consell com a «espai lliure» i «plural» d’acció i no només simbòlic. «En un context en el qual les nostres institucions són sota llibertat vigilada, de restriccions, de re centralització, podrà fer el que les nostres institucions no poden», va proclamar. En el consell fundacional hi haurà a més de Puigdemont els exconsellers Ponsatí, Comín i Puig, així com la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i Meritxell Budó, Toni Castellà i Neus Torbisco-Casals.
L’objectiu serà constituir una assemblea d’electes de la República, que no serà un lobby sinó «una democràcia participativa», va dir Puig, i que estarà formada per diputats del Parlament, representants d’ajuntaments, societat civil i ciutadans de tot el món. La intenció és que les eleccions a aquesta assemblea, que tindrà entre 100 i 150 membres i potestat d’elegir el president del Consell de Govern, siguin en un termini d’entre sis i 12 mesos o quan el registre arribi a un milió de membres. A la presentació també van acudir el vicepresident Pere Aragonés i diversos consellers del Govern, que van fer pinya amb el president Torra, qui va recordar que són «al costat correcte de la història» i que «no hi ha marxa enrere».