No era el Macron espanyol
Rivera treu ferro als retrets interns i externs per alinear-se amb Vox Cs al·lega que De Carreras s’equivoca i Valls no entén la complexitat de Catalunya
Les múltiples crítiques que Albert Rivera ha rebut en les últimes setmanes pel seu acostament a Vox en la configuració del nou repartiment de poder a Espanya cauen en sac foradat. Ni els retrets dels fundadors del partit, ni els de la família liberal europea – que veuen amb espant el coqueteig de Ciutadans amb els ultres–, ni els dels que els assenyalen per agenollar-se davant del PP semblen fer efecte en l’aposta de la direcció. Després d’escoltar les reprovacions que han arribat urbi et orbe demanant tornar a l’esperit centrista amb què van néixer i abjurant de l’estratègia negociadora, la cúpula taronja va decidir ahir trepitjar l’accelerador cap a la dreta. A Barcelona va trencar amb Manuel Valls i va sortir a defensar a ultrança el pacte que obre la porta del darrere de l’Ajuntament de Madrid als radicals de Santiago Abascal.
En públic, els seguidors de Rivera afirmen que les crítiques rebudes no tindran conseqüències a l’arena política i resten importància a les divergències. A Catalunya, els liberals expliquen que, al cap i a la fi, Valls no té el carnet del partit i suggereixen que l’ex primer ministre francès no coneix els clarobscurs de la societat que representarà. Apunten que el seu suport a Ada Colau obeeix a una falta de coneixement profund de la realitat catalana i venen a dir que recolzar la líder de Barcelona en Comú o Ernest Maragall (ERC) és el mateix. La decisió de l’alcaldessa de tornar a col·locar el llaç groc a l’ajuntament consolida aquest argument dels liberals.
L’altre front obert de Rivera ☰ són els liberals europeus encapçalats pel president francès Emmanuel Macron. El dirigent francès, que ha anat teixint gran complicitat amb Pedro Sánchez en la seva visió de la UE, ha mostrat en més d’una ocasió el seu desacord amb la decisió de Cs de beneir acords amb formacions d’ultradreta. El seu partit ja ha avançat que demanarà explicacions, però els de Rivera semblen despreocupats. Creuen que és un toc d’atenció protocol·lari que no
conduirà a cap fractura de la família liberal europea. «Parlem amb Macron, amb gent pròxima a ell, tots els dies sense problema», asseguren fonts de la direcció de Cs. Remarquen que l’advertència llançada és una mera escenificació, però queden lluny els temps en què Rivera es presentava en l’esfera europea com «el Macron espanyol», quan els seus assessors van tractar de construir la imatge d’un jove dirigent centrista i moderat capaç de liquidar el bipartidisme.
Canvi de perfil
El pacte en l’Ajuntament de Madrid és potser la decisió que més allunya Rivera de qui va voler ser, quan emulava Macron, quan el partit s’ubicava en la socialdemocràcia, quan era inconcebible la connivència amb forces ultres. Tot i que formalment el pacte amb el PP no dona cabuda a Vox, el cert és que els liberals es posen de perfil sabent que els conservadors tenen un pacte en paral·lel que obre la porta del consistori als radicals.
Madrid passa d’haver sigut la capital mundial de la festa de l’Orgull Gai a tenir un govern en què Vox pretén amagar la celebració portant-la als confins de la ciutat, la Casa de Campo, mentre el PP recorda que aquest és un espai familiar.
La connivència amb els guardians de les essències del postfranquisme ha tensat les costures a Cs, però la direcció s’enroca en la defensa tecnicista de l’aliança de les dretes. «En l’acord hi ha nou àrees de govern, cinc del PP i quatre de Ciutadans. No hi ha altres partits», justifica la portaveu parlamentària, Inés Arrimadas, com si Vox no existís.
Dards corrosius
El to corrosiu de la direcció de Cs per defensar-se de les crítiques no el dediquen només a Valls. L’aboquen també sobre el fundador del partit, Francesc de Carreras, que va escriure una carta a El País en què acusava el president de Cs de ser un «adolescent capritxós que fa un gir estratègic de 180 graus i anteposa suposats interessos de partit als interessos generals d’Espanya» per demanar-li que arribi a un acord amb Sánchez.
Ahir, el partit va buscar blindar-se contra el dard del fundador amb la clàssica tàctica del menyspreu. Arrimadas el va desautoritzar a l’argüir que De Carreras «es va equivocar» quan va aconsellar a Rivera no fer el salt des de Catalunya a l’arena estatal. «Respecto moltíssim Francesc de Carreras, però s’equivoca en l’estratègia», va concloure la portaveu.
Els taronges creuen que la seva proximitat a la ultradreta no trencarà la família liberal europea