Valls-Cs, una ruptura anunciada
Ciutadans va anunciar ahir la ruptura amb Manuel Valls i la constitució a l’Ajuntament de Barcelona d’un grup propi amb els tres regidors que van votar en blanc a la reelecció d’Ada Colau. En el discurs de Valls a l’ajuntament ja es podia intuir la ruptura, ja que, a l’explicar el seu vot positiu i els dels seus dos regidors, va criticar l’opció de Cs amb aquestes paraules: «És sí o no. No hi ha ni blanc ni abstenció. És sí o no».
Inés Arrimadas va explicar la decisió pel suport a Colau i perquè, segons la seva opinió, les diferències entre l’alcaldessa i Ernest Maragall en la qüestió independentista són mínimes. Com a prova, va posar l’exemple que el primer que ha fet Colau ha sigut col·locar el llaç groc a la façana de l’ajuntament. La reposició del llaç significa de fet la primera discrepància entre els partits que formaran l’equip de govern, ja que
el PSC s’hi va oposar perquè l’ajuntament mantingui la neutralitat i representi tots els ciutadans. Valls també hi està en contra, en la que és una mostra de les dificultats que tindrà Colau per aconseguir els 21 vots (els 18 del pacte de govern més els tres de Valls) en altres mesures.
La possibilitat de ruptura entre Valls i Cs, de tota manera, no es deu només a aquest desacord. Valls havia criticat en nombroses ocasions els pactes entre Cs i l’extrema dreta que, tot i que el partit d’Albert Rivera ho negui, existeixen. Primer a Andalusia i encara de manera més explícita a l’Ajuntament de Madrid, on Cs admet que no podrà evitar que el PP cedeixi a Vox presidències de districte a les àrees que controla el partit conservador. Vox fins i tot en vol més, denuncia que s’ha incomplert el pacte amb el PP al no obtenir regidories i ha paralitzat les negociacions per a la Comunitat de Madrid.
Cs pot dir el que vulgui, però a Europa tampoc els creuen. Per això el Govern francès ha demanat explicacions a Ciutadans, amb els quals el partit d’Emmanuel Macron forma grup al Parlament Europeu. El macronisme vol que el grup liberal firmi una declaració que veti els contactes amb l’extrema dreta. No obstant, Cs no fa cas ni als seus aliats europeus ni a fundadors del partit com Francesc de Carreras, que li demana a Rivera que s’abstingui a la investidura de Pedro Sánchez. Rivera, que ni tan sols va trucar a Valls per trencar, ho fia tot a la seva estratègia per desbancar el PP, però, mentrestant, l’únic que fa és reforçar-lo.
Les discrepàncies amb Rivera inclouen els pactes amb Vox i no es limiten a l’acord de Barcelona