El crucigrama de la UE

Aconseguir un acord per dotar els cinc càrrecs més importants de la planta institucional de la Unió Europea no és a prop. La cimera dels pròxims dijous i divendres aspira a aconseguir-ho, encara que sigui amb la incògnita del brexit per aclarir. Però el final de les grans majories al Parlament Europeu, l’aparició de nous actors polítics i el seu objectiu legítim de fer-se sentir han donat peu a un joc de càbales. Si encara regís el principi de la llista més votada per designar

el successor de Jean-Claude Juncker, el lloc hauria de ser per al democristià alemany Manfred Weber, però la pèrdua de la majoria absoluta del conglomerat PPE-PSE obre el procés a altres opcions. Socialdemòcrates i liberals tenen alguna cosa a dir en la concreció d’un candidat que sumi una majoria suficient, així com els verds, convertits definitivament en força de govern. El desig d’Alemanya de col·locar un dels seus –Jens Weidmann, president del Bundesbank– al capdavant del Banc Central Europeu és una complicació afegida. Desafortunadament, el calendari ha fet coincidir el relleu al capdavant de l’autoritat monetària europea, una decisió que s’hauria de mantenir al marge dels equilibris del repartiment de la resta de carteres per ajudar a garantir la independència de l’autoritat monetària. La designació de Weidmann qüestionaria la necessària heterodòxia respecte a la rigidesa del Bundesbak, que ha resultat clau per trampejar la crisi dels últims anys i que el sortint Mario Draghi ha sabut mantenir.