Una altra Europa ha nascut amb les eleccions
Fins ara era així: populars i socialistes europeus decidien els llocs clau de la Unió Europea (UE). Fins ara aquests dos grups controlaven la meitat dels escons del Parlament Europeu. Però ja no és així. Les eleccions han deixat un panorama fragmentat. Populars i socialdemòcrates –fins ara el centre de gravetat d’Europa– han perdut escons i estan
lluny d’acordar el repartiment de llocs entre tots dos.
Ja no serà així, els consensos seran més difícils. Entre els partits majoritaris a la Cambra, els euroescèptics de Nigel Farage, a la Gran Bretanya, són els que han aconseguit el nombre més alt de representants, només igualat pels 29 parlamentaris alemanys dels conservadors d’Angela Merkel. Encara que els britànics se n’aniran quan es decideixi el brexit, a només un escó planeja l’ombra ultra dels italians de Matteo Salvini. La fragmentació ha consolidat l’extrema dreta i els nacionalismes.
Comença una nova etapa, però no tot és negatiu, encara que el vot s’ha fragmentat, el que han perdut els populars i els socialdemòcrates ho guanyen els liberals i els verds. La centralitat dels que volen seguir fent de la Unió un projecte ambiciós no perd força, només ha canviat de mans i en posa quatre a decidir, on abans només n’hi havia manejant dos. Europa requereix acords més amplis.
Estem en la setmana decisiva per conèixer el substitut de Jean-Claude Juncker. La reunió del Consell dijous que ve haurà de proposar al Parlament un nom per presidir la comissió que pugui sumar majoria. El candidat conservador, l’alemany Manfred Werber i el socia
lista, l’holandès Frans Timermans, ja no estan sols. Com que Angela Merkel se n’està anant, l’eix de la negociació es trasllada als presidents Emmanuel Macron i Pedro Sánchez.
El repartiment de càrrecs s’ajustarà amb nomenaments per dirigir el Banc Central, per presidir el Consell i per a l’alt representant d’Exteriors. Però la figura de president de la Comissió no és menys important. Europa ja no és la mateixa i necessita una nova empenta. Entre el
brexit, les tensions nacionalistes, el repte tecnològic o Trump, el substitut de Juncker haurà de bregar amb assumptes complexos i haurà de donar a la comissió tota la força que els ultres, de dins i de fora, somien arrabassar-li.
Per això el pacte a quatre s’obre a altres candidats que eren fora de les travesses.
Margrethe Vestager, la comissària liberal que va imposar multes milionàries a Apple i Google, seria la primera dona en el càrrec. Però Macron, líder dels liberals, vol Michel Barnier, l’home implacable que ha portat les negociacions del brexit. Hi ha també els Verds, que per fi han trobat el to i el recolzament massiu amb una agenda cada vegada més compartida i urgent.
Fins a final de setmana tot està obert, però a diferència de quan es decidia entre dos , ara un repartiment més ampli es pot obrir a considerar que es necessita un perfil molt sòlid per liderar una altra Europa.
La fragmentació ha consolidat l’extrema dreta i els nacionalismes