L’Iran deixarà de complir en 10 dies parts del pacte nuclear
Teheran anuncia ► que superarà el nivell d’emmagatzematge d’urani permès Els EUA criden a ► accentuar la pressió internacional contra el programa nuclear
L’Iran torna a ser focus de tensió uns dies després que els Estats Units l’acusessin d’estar al darrere dels atacs contra dos vaixells cisterna al golf d’Oman. Teheran va anunciar ahir que a finals de juny sobrepassarà el límit permès d’emmagatzemament d’urani enriquit.
«Avui comença el compte enrere perquè les reserves superin els 300 quilos d’urani enriquit, i d’aquí a 10 dies, el 27 de juny, passarem aquest límit», va afirmar el portaveu de l’Agència d’Energia Atòmica de l’Iran (AEAI), Behruz Kamalvandí. A més, va advertir que el seu país no ampliarà el termini de l’ul
timàtum que va donar als estats que van firmar el 2015 l’acord sobre el programa nuclear de l’Iran perquè contrarestin els EUA.
Els signants van ser els EUA, Rússia, la Xina, el Regne Unit, França i Alemanya, però Washington va abandonar l’acord fa un any i va tornar a imposar sancions a l’Iran. Com a resposta, Teheran va dir que no creia que el concernissin algunes de les obligacions que el pacte l’imposava.
A NATANZ Kamalvandí va informar que l’Iran ha quadruplicat la producció d’urani a la planta de Natanz. També va dir que en dos mesos i mig se superarà el llindar de les 130 tones permeses d’emmagatzemament d’aigua pesada i que la seva exportació «pot no ser necessària», perquè s’utilitzarà a nivell intern.
El Pla Integral d’Acció Conjunta (JCPOA, en les sigles en anglès) estipula que l’Iran ha d’exportar els seus excedents d’urani i aigua pesada quan sobrepassin els 300 quilos i les 130 tones per impedir que obtingui la bomba atòmica.
El president iranià, Hassan Rouhani, va anunciar el 8 de maig que el seu país deixava d’exportar els excedents i donava als signants de l’acord un termini de 60 dies per resoldre les actuals restriccions al sistema bancari iranià i a la venda de petroli. Rouhani va advertir que, si la reacció no era positiva, tampoc complirien el compromís de mantenir l’enriquiment d’urani per sota del 3,67% i completarien el reactor d’aigua pesada d’Arak.
Els iranians consideren que han donat prou temps als països de l’acord per contrarestar les sancions nord-americanes. «Han de prendre mesures com més aviat millor perquè segons avancem (en el programa nuclear) serà més difícil tornar a la situació original», va assenyalar Kamalvandí.
Un portaveu del Consell de Seguretat Nacional d’Estats va afirmar que l’anunci iranià és la demostració que l’«horrible» acord internacional ha deixat les capacitats nuclears iranianes intactes, i va cridar a «accentuar en conseqüència la pressió internacional». Londres va anunciar que analitzarà «totes les opcions» disponibles. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va declarar que Israel «no permetrà que l’Iran obtingui armes nuclears».
En declaracions als mitjans després de la seva posada en llibertat, Wong va dir que ja ha complert amb els càstigs imposats pel seu paper en les protestes del 2014 i va anunciar que s’unirà «aviat» a les manifestacions d’aquests dies.
En les seves primeres declaracions, es va referir a les protestes d’aquesta última setmana: «Dono les gràcies als dos milions de persones (xifra donada pels organitzadors) que es van manifestar aquest diumenge, i al milió de l’última setmana, així com als hongkonguesos al front que es van defensar dels atacs violents de la policia el 12 de juny». Així mateix, va exigir la «dimissió» de Lam.
El projecte de llei s’ha trobat amb l’oposició de diversos sectors de la societat al considerar que Hong Kong perdria la seva independència judicial i que, segons organitzacions pro drets humans, permetria que activistes, treballadors d’oenagés o periodistes fossin entregats a un sistema judicial, el xinès, que no ofereix cap tipus de garanties.