Insistint en el procés
El conflicte català copa les primeres iniciatives de l’oposició al Congrés i Vox aborden el Govern pels possibles indults als presos independentistes El PP
L’arrencada de la legislatura ha estat marcada pel judici del procés. Mentre al Suprem s’anunciava el vist per a sentència amb els polítics catalans al banc dels acusats, els partits de l’oposició utilitzaven la seva primera visita al registre del Congrés per presentar iniciatives relacionades en una mesura o una altra amb els fets de Catalunya.
El PP no va esperar ni que els grups estiguessin configurats. El mateix dia que es van constituir les Corts, el seu secretari general, Teodoro García Egea, va registrar una reforma del reglament del Congrés sobre la forma en què s’ha de prestar el jurament o promesa d’acatament a la Constitució. Que els diputats presos catalans ho fessin amb «lleialtat al mandat de l’1-O» va crispar els ànims dels populars, però també els de Vox, que van registrar un escrit perquè s’invalidés la fórmula. A aquesta iniciativa n’hi van afegir d’altres per demanar la suspensió dels «presos colpistes» o que se’ls suspengués de sou.
La primera proposició de llei del PP també la va presentar García Egea amb altres diputats del partit dos dies després. Es tractava de la reforma de la llei de l’indult, una de les mesures que estava més avançada i que va decaure amb l’avançament electoral la legislatura passada. El PSOE la va registrar llavors amb la idea d’evitar el perdó a corruptes i maltractadors, però les esmenes del PP la van transformar en una reforma per impedir l’indult als condemnats per rebel·lió i sedició. Els populars han registrat cinc proposicions de llei més –ocupació il·legal, formació professional o el cost de la llum–. Entre aquestes n’hi ha una altra de relacionada amb el procés: que es pugui suspendre el finançament d’un partit polític quan algun dels seus membres hagi sigut condemnat per delictes contra la Constitució, contra l’ordre públic o relatius a la defensa nacional.
La primera llei de Vox, sobre protecció integral dels denunciants de corrupció, també inclou en les seves disposicions finals una menció als indults polítics i al tracte penitenciari a reus de rebel·lió o sedició. Els dos partits han posat el focus en els possibles indults per a Oriol Junqueras i també en la ☰
resta de presos independentistes, fins i tot abans que el Tribunal Suprem determini el seu veredicte.
També entre les primeres iniciatives de Ciutadans hi ha una petició de compareixença del ministre de l’Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, perquè expliqui si permetria el trasllat a presons catalanes dels presos quan acabi el judici. Tot i que no tot és Catalunya: la seva primera mesura legislativa és una llei Integral de protecció i recolzament a les famílies i han registrat una proposició no de llei perquè s’harmonitzi el contingut i les taxes de la prova d’accés a la universitat.
«Estem negociant un govern». És la resposta que argüeixen a Unides Podem, un dels grups més actius la legislatura passada, per explicar que el seu comptador d’iniciatives estigui encara a zero. Els morats s’afanyen a arrencar al PSOE un govern en coalició mentre apaguen els focs dels mals resultats electorals, de manera que hi estan centrant tots els seus esforços. El PSOE tampoc ha presentat encara cap mesura, perquè els contactes per a la investidura copen l’activitat de socialistes.
Ara, la Sala Contenciosa Administrativa del Suprem dona la raó a la Generalitat al comprendre que la llei obliga que els documents siguin transferits. No obstant, el Tribunal Suprem remarca en la seva resolució que la Generalitat no adquireix la titularitat dels documents i que, si «resultés impossible la seva restitució als legítims titulars» conforme a la llei, aquests «continuaran integrant l’Arxiu General de la Guerra Civil, amb la seva imperativa devolució o el seu reintegrament».
OBLIGACIÓ LEGAL Tot i així, el Ministeri de Cultura té l’«obligació» de transferir els documents i «no és exacte que existeixi una finalitat d’impossible compliment» que justifiqui la seva negativa a fer-ho. «Aquesta és una funció que, per mandat de la llei 21/2005, només la Generalitat de Catalunya pot escometre una vegada li han sigut entregats els documents», disposa finalment en aquest sentit l’alt tribunal.