Menys pugna territorial

Barcelona,Terrassa i Manresa són les cambres en què les candidatures secessionistes van plantar batalla A la resta de plens manen «empresaris locals de tota la vida»

El moviment independentista promogut per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va concentrar els esforços per assaltar les cambres de comerç no només a Barcelona, on va obtenir la seva victòria més gran, sinó a la de Terrassa i Manresa.

A la cambra de la cocapital del Vallès Occidental, la patronal Cecot, integrada a Foment, però amb simpaties pel sobiranisme, es va imposar finalment amb 19 de les 30 vocalies que es van sotmetre a sufragi universal, amb Ramon Talamàs com a president. Els candidats independentistes van aconseguir el segon lloc amb un total de 10 vocalies, entre aquestes la del soci de Joan Canadell al Cercle Català de Negocis i en Petrolis Independents, JordiRoset.

A Manresa es va produir també un conat, però més tímid. Finalment, amb prou feines es va renovar un terç del ple i Sílvia Gratacós, antiga responsable de promoció econòmica amb

En l’organisme de la capital catalana és on l’ANC ha obtingut la victòria més gran En diverses entitats només hi va haver una candidatura i no va ser necessari celebrar eleccions

l’antiga CiU, és la presidenta.

A la resta de cambres catalanes hi va haver poques disputes. A la de Tortosa, on un moviment pròxim a ERC va intentar disputar la presidència, ha acabat com a president Francesc Fages, membre d’una família del sector de l’oli.

A Lleida es va imposar Jaume Saltó, de Pimec, cosa que ha suposat un canvi generacional al rellevar Joan Simó, que va ocupar el càrrec durant 28 anys. Un cas semblant és el de Girona, on Jaume Fàbrega, que era vicepresident segon de l’entitat cameral, és ara el president. La seva candidatura va ser l’única que es va presentar i suposa cert continuisme respecte a Domènec Espadaler, lligat a l’entitat durant 40 anys, en 13 dels quals ha sigut el seu president.

A Sabadell, Ramon Alberich, un altre «empresari local de tota la vida», ha aconseguit la presidència sense que hi hagués disputes electorals. Ja era vicepresident. El procés de constitució també va ser tranquil a la Cambra de Tarragona, amb la continuïtat en la presidència de Laura Roigé, empresària del sector del transport i lligada a associacions d’emprenedores. A la de Reus, un acord entre les dues candidatures que es van presentar va portar a un repartiment de la presidència entre Jordi Just i Àgata Girbes.

Altres cambres en les quals amb prou feines hi ha hagut moviment per les eleccions i hi va haver una candidatura única han sigut a les de Valls, Tàrrega, Palamós i Sant Feliu de Guíxols. Segons persones coneixedores del món cameral, «a les entitats més petites està tot molt decidit i dominat pels empresaris locals de tota la vida o els seus hereus». A Valls és Josep Maria Rovira, empresari de la comunicació; a Tàrrega, l’empresari de transports, Carles Giribet, i a Palamós i Sant Feliu, Pol Fages, del sector turístic, i Eduard Bosch, del sector de maquinària per a alimentació. Aquests dos últims, tots dos joves, suposen una renovaciógeneracional.H