El Banc d’Espanya vol el «consens» dels polítics
La «fragmentació ► parlamentària» pot portar a una «paràlisi», avisa Hernández de ► Cos alerta que és necessari generar un matalàs fiscal
Fa temps que el Banc d’Espanya alerta que la «fragmentació parlamentària» sorgida l’any 2016 i els pocs suports de l’últim Govern socialista suposaven un risc econòmic. El seu governador, Pablo Hernández de Cos, va pujar ahir un esglaó, a l’advertir que ja ha provocat «algun fre» en les necessàries reformes estructurals i la reducció del dèficit públic estructural.
«Sembla evident que la fragmentació parlamentària que va ser una novetat fa tres eleccions [generals] torna a estar aquí per quedar-se, almenys durant un temps. És important que el país s’acostumi i comenci a gestionar aquesta fragmentació parlamentària perquè no porti a una paràlisi. El que crec que és important és que es generin els consensos perquè hi hagi una estabilitat política
que permeti fer les polítiques que el país necessita», va reclamar en un curs de l’APIE i el BBVA a Santander.
En la mateixa línia, el president del BBVA, Carlos Torres Vila, va reclamar als polítics millorar l’educació i formació dels treballadors per impulsar la productivitat, mesures que redueixin la temporalitat laboral, retallar el dèficit públic, i mantenir un «marc estable».
MARGE LIMITAT El governador va apuntar que Espanya ha entrat en una «certa desacceleració» que no li impedirà continuar creixent per sobre del seu potencial, però va advertir que ha de generar «matalassos» fiscals per afrontar la pròxima crisi i reduir el seu «elevat» endeutament exterior i públic. Que es faci retallant la despesa o elevant impostos té un «evident component ideològic», però el Banc d’Espanya no es decanta.
En canvi, sí que es va oposar a revertir la reforma laboral del PP i va demanar més canvis legals per combatre la temporalitat. També va treure importància a les crítiques del Govern a l’informe que va fer la seva institució sobre els potencials impactes negatius de la pujada del salari mínim i va defensar que fins a l’any que ve no hi haurà prou informació per valorar-la.
Així mateix, va posar deures als bancs: reforçar el seu capital (que continua sent «reduït» en comparació amb els europeus), retallar la morositat i els actius immobiliaris en balanç (ja que una baixada del preu de la vivenda els perjudicaria), no «relaxar» la concessió de crèdit per evitar nous impagaments, preparar-se per als procediments judicials encara pendents, i combatre la «pèrdua de reputació» amb més transparència amb els clients. La nova llei de contractes hipotecaris, va advertir, podria encarir aquests crèdits a curt termini, però a mitjà podria ser positiva a l’augmentar la seguretat jurídica.