Pérez diu que ACS «va perdre diners» amb el projecte Castor
Afirma que amb la ► indemnització no n’hi va haver prou per a les despeses del fiasco El president ► del Reial Madrid acaba parlant d’esport i de política
Florentino Pérez va comparèixer ahir al Parlament en qualitat de president d’ACS, però va acabar parlant de la llotja del Santiago Bernabéu i de bàsquet. Tot i que al marge de consideracions esportives i polítiques, potser el més substanciós de la seva intervenció per parlar sobre el projecte Castor va arribar quan va assegurar que la seva empresa ha «perdut diners» amb el magatzem gasístic frustrat, malgrat la important indemnització.
No estava clar que Pérez, molt conegut per ser el president del Reial Madrid, assistís a la comissió d’investigació del Parlament sobre el Castor. Però ho va fer, i malgrat que va començar dient que podia ajudar «poc» perquè no havia «participat en l’obra», va acabar entrant en debat sense problemes amb els diputats.
Alguns membres de la comissió van ser durs amb Pérez, i van provocar la seva indignació. Sobretot la representant de la CUP, Maria Sirvent. «No permetrem en cap cas que vostè posi les seves grapes sobre els nostres nens, la nostra gent gran, sobre la gent desfavorida. Cada dia té les grapes més posades en l’administraci ó pública. A vostè la nostra vida no li importa gens, només li importa la seva butxaca i la seva riquesa», va dir la diputada antisistema després de
recordar-li que el fiasco del Castor va costar als contribuents, entre indemnitzacions i interessos, 3.200 milions d’euros. «Això és un míting, per déu», va respondre el president d’ACS.
«SEMBLA QUE SOC UN DIMONI» Pérez va explicar que, sempre que s’executa una obra amb un «risc geològic gran», qualsevol país inclou una clàusula mitjançant la qual es fa càrrec de possibles problemes, com va passar amb el Castor. «Aquí sembla que jo soc un dimoni. ¿Diuen que li han donat 3.200 milions a Florentino? No m’han donat ni un duro. Tots els diners se’ls han emportat els finançadors, els bonistes i el Banc Europeu d’Inversions. Aquí hem perdut diners. Amb aquests diners, no es cobria el 100% del deute dels bonistes», va explicar.
En qualsevol cas, es va declarar «consternat» pels perjudicis que la plataforma va generar als veïns de diverses poblacions de les Terres de l’Ebre i de Castelló, com per les tremolors sísmiques provocades per l’activitat del Castor.
Poc acostumat a la dinàmica parlamentària, i també que li diguin quan pot parlar i quan no, Pérez va mantenir un estira-iarronsa còmic amb el president de la comissió, el diputat d’ERC Ferran Civit, sobre l’ús del micròfon. El president d’ACS l’encenia quan volia respondre a qui l’interpel·lava, sense recordar que ho havia de fer de forma conjunta quan hagués acabat tota la ronda. Si Civit intentava apagar-li el micro, Pérez li subjectava la mà per impedir-ho.
LA LLOTJA DEL BERNABÉU Va ser en el segon torn quan Pérez es va deixar anar. Després de remarcar que tots els informes i auditories conclouen que el treball de la seva empresa va ser «perfecte», va presumir que ACS «dona feina a 200.000 persones i factura 100 milions d’euros al dia». I després, aprofitant les al·lusions de la diputada de la CUP a la llotja del Bernabéu, es va esplaiar parlant del Madrid i de política.
Va afirmar que a la llotja del Bernabéu «ningú fa cap negoci», i que «hi entra tothom, els de Convergència i els de la CUP». «Vostè també està convidada a anar-hi», li va dir a la diputada Sirvent. I això li va donar peu per recordar la seva aventura política –que va acabar amb fracàs– amb el Partit Reformista, en què es va aliar amb Jordi Pujol perquè «un català», el seu amic Miquel Roca, «fos president del Govern». «Jo vaig anar a tots els mítings de CiU fins que em van fer president del Madrid», va revelar.
Ja llançat, va assegurar que s’ha emportat «una gran decepció política pel que està passant a Catalunya», fent referència al procés. I, quan la diputada de la CUP li va dir que no li queia simpàtic, Pérez li va respondre que li semblava bé, però que no és l’habitual: «Caic més aviat simpàtic que antipàtic».