El Papa obre un espai als capellans casats
Preveu que homes ► amb parella de zones remotes de l’Amazones puguin ser sacerdots Un document ► també proposa que l’Església adopti «més l’estil femení»
El Sínode de l’Amazònia, que a l’octubre reunirà els bisbes i nombrosos catòlics de nou països de l’Amèrica Llatina, passarà a la història com la trobada en què es va decidir si s’ordenaven o no com a sacerdots homes indígenes amb parella i si s’atribuïa un paper més decisiu a les dones a l’Església catòlica. És la primera vegada que les dues possibilitats han sigut plasmades en un document catòlic oficial.
El Sínode s’ocuparà també d’altres qüestions que probablement quedaran en segon pla però que no són menys impor
tants. Entre aquestes, la «traducció» del missatge cristià (des de sempre expressat en categories, ritus i llenguatge grecoromans) en els idiomes, costums i fins i tot les maneres de vestir i les músiques dels indígenes. A les 58 pàgines del programa, fruit d’una consulta territorial que va començar oficialment fa dos anys, també està inclòs el «mea culpa» de l’Església per haver donat suport a la colonització i la cristianització forçada dels indígenes durant l’anomenat «descobriment d’Amèrica».
EL CELIBAT, UN «DO» Després d’afirmar que «el celibat és un do de l’Església», el document preparatori que ha sortit de l’Amazones i ha sigut rubricat pel papa Francesc afirma que «les comunitats tenen dificultats per celebrar freqüentment l’eucaristia» (a la regió hi ha gairebé un milió de catòlics amb 27 cures), per la qual cosa «en comptes de deixar les comunitats sense l’eucaristia, cal canviar els criteris de preparació dels ministres autoritzats a celebrar-la».
PROMOURE VOCACIONS Per aquesta raó «es demana que, per a les zones més remotes de la regió, s’estudiï la possibilitat de l’ordenació de sacerdots preferiblement indígenes, respectats i acceptats per les seves comunitats, tot i que puguin tenir una família ja constituïda i estable».
Segons el text, es tracta de «promoure vocacions autòctones d’homes i dones» i la seva «contribució decisiva» consistirà en l’«impuls d’una evangelització autèntica des del punt de vista indígena, d’acord amb els seus usos i costums».