Els escriptors invisibles
Rémi Bezançon analitza el món editorial a ‘La biblioteca de los libros rechazados’
El 1971, Richard Brautigan va publicar The abortion. An historial
romance, en què el protagonista treballa en una biblioteca que accepta en dipòsit llibres inèdits que cap editorial ha volgut publicar. Aquesta idea la va recollir David Foenkinos per escriure La biblioteca dels llibres rebutjats, que ha sigut portada al cine pel francès Rémi Bezançon (El primer dia de la resta de la teva vida).
«Hi ha dues coses que em van agradar de la novel·la de Foenkinos –explica el director–. La idea que a qualsevol lloc hi pot haver una obra mestra de la literatura amagada i que tota la trama girés al voltant d’una investigació literària en què el detectiu és un crític que no busca un assassí, sinó l’autor desconegut d’un llibre».
Una editora jove troba en una biblioteca recòndita de la Bretanya, que homenatja l’esperit de Brautigan, un manuscrit d’una enorme qualitat que deixa tothom que el llegeix en estat de xoc per la seva mestria. Després de la seva publicació, es converteix en un èxit de vendes, però Jean-Michel Rouche (interpretat pel mític Fabrice Luchini), un crític despietat, no està gaire convençut de l’autenticitat de tota aquesta història que s’ha muntat al voltant del llibre recuperat de l’oblit: tot plegat li sembla fruit d’una estratègia de màrqueting. ¿Qui va escriure aquesta obra tan refinada? ¿De veritat va ser el desaparegut pizzer del poble, Henri Pick, com volen fer-nos creure?
El director, juntament amb la seva parella i col·laboradora habitual, Vanessa Portal, es va endinsar en el món editorial per furgar en algunes de les seves misèries i parlar de la frustració de molts autors que no arriben a l’èxit; escriptors que malgrat la seva qualitat no aconsegueixen prou atenció dels mitjans, ni espai a la taula de novetats de les llibreries, condemnats inevitablement a la invisibilitat.
Crisi de la cultura
També s’introdueix per les escletxes del relat la crisi en què fa temps està instal·lat el sector cultural. «Fa poc vaig llegir un article que deia que, si els joves no estiguessin tant a les xarxes socials, podrien llegir fins a 200 llibres. No està gens malament. Es llegeix menys perquè es prefereix Twitter i es va menys al cine perquè es té Netflix a casa».
La pel·lícula està ambientada a la regió de la Bretanya i enfronta els cercles intel·lectuals petulants de la capital parisenca amb la saviesa franca dels veïns per posar en evidència els prejudicis entre la ciutat i el camp. El director reconeix que no va tenir influències per compondre la pel·lícula, però quan s’anomena Claude Chabrol i les seves intrigues burgeses i rurals reconeix que alguna cosa d’això hi ha a la pel·lícula. «Tot i que la floreta més gran me la va fer Fabrice Luchini, actor fetitxe d’Éric Rohmer. Em va dir que rodava de forma molt semblant a com ho feia el mestre i això em va fer molta il·lusió».
«Em va agradar la idea que qualsevol pugui escriure una obra mestra», diu el director francès