Les millors alcaldies es guanyen al llit
Quin bonic exemple d’elecció d’alcalde ens ha donat la lo- calitat de Las Invi- ernas, municipi de 63 habitants de Guadalajara. El reporter Luis Troya (Liarla Pardo,
La Sexta) ha descobert que allà els candidats eren dos: José Luis (PP) i María Isabel (PSOE). I resul- ta que tots dos estan casats, un virtuós matrimoni que ja fa 17 anys que dura. ¡Ahh! Tot i així, lluitaven acarnissadament per aconseguir la vara del comanda- ment municipal. Una cosa bàr- bara. Però el dia de la votació i re- compte, i a falta de només un vot –el del mateix José Luis– esta
ven pràcticament empatats. I va sorgir llavors una meravella ressaltable, políticament insòlita, molt rara, però d’una tendresa deliciosa i molt humana. José Luis, en comptes de votar-se a ell mateix, va votar la seva dona i, per tant, va sortir elegida ella, la primera alcaldessa socialista de Las Inviernas en 47 anys.
¡Ahh! L’esdeveniment ha corregut com la pólvora per tota l’Espanya invertebrada. El reporter Troya, subjugat, va vo- ler saber quin havia sigut el de- tonador, l’espurna, que havia fet canviar el vot a José Luis en favor de la seva dona i contrin- cant. I va trobar la resposta esti- rant-se, al costat d’ells, al seu glo- riós llit matrimonial. ¡Ahh! Pel que sembla va ser tanta la passió que van viure en aquest llit la nit anterior a la jornada electo- ral, que José Luis, en un rapte d’amor colossal, li va regalar l’alcaldia a la seva dona, la rojilla, com afectuo- sament l’anomena.
Excuso dir-los que l’em- prenyament dels barons del PP de la província de Guadalajara és gran. Però vist l’esdeveniment per la tele, aquesta renúncia de José Luis adquireix una di- mensió extraordinària. Només comparable a allò d’Eduard VIII d’Anglaterra que, posats a haver d’escollir entre cenyir-se la coro- na o cenyir el delicat cossatge de la nord-americana Wallis Simpson, va triar la nord-americana i va engegar la corona a pastar.
L’ocorregut a Las Inviernas hauria de ser meditat per la classe política municipal. Els falta amor. Les trinxeres televisives tampoc conviden a la fraternitat. Dissabte, a El Palmar de Troia
FAQS (TV-3) el resum de Barcelona va ser, primer, imatge d’Ada Colau envoltada entre insults d’un grup vociferant. O sigui, ¿ho veieu? ¡no la vol ningú! Segona imatge, Joaquim Forn dirigint-se al consistori. No discuteixo que treguin Forn. Només dic que algun trosset del parlament d’Ada, l’alcaldessa, tampoc hauria sobrat.