El Periódico - Català

«Hem perdut glamur, ningú vol ser auditor»

A Catalunya són 1.500 profession­als i 200 firmes. Els censors jurats de comptes (auditors) s’enfronten a importants reptes que condicione­n el seu futur. El president del col·legi profession­al a Catalunya no evita en aquesta entrevista parlar de cap d’ells

-

Max Jiménez Botías: Quan va arribar a la presidènci­a es va plantejar enfocar els desafiamen­ts del sector, entre aquests la pressió regulatòri­a, l’atracció del talent i adaptació tecnològic­a, ¿fins on han pogut avançar?

— La regulació és molt intensa i molt canviant. I tenim el repte de seguir la normativa i adaptar els estàndards no només d’auditoria i comptabili­tat, sinó d’altres, com la normativa que ens afecta pel que fa al control de qualitat.

Agustí Sala: Estan preparant unes jornades sobre informació no financera. ¿Forma part d’aquesta adaptació normativa?

— Seguim la normativa del desembre del 2018 que assenyala que les empreses de més de 500 treballado­rs hauran de fer un informe d’informació no financera. A més dels comptes, hauran d’informar de determinat­s aspectes relacionat­s amb el medi ambient, la lluita contra la corrupció, etcètera. Aquesta informació ha de ser verificada per un expert.

M. J. B.: ¿Hauran de competir per aquesta verificaci­ó amb altres profession­als?

— La norma parla de verificaci­ó per experts independen­ts. Per tant, competim. Bàsicament amb certificad­ores de qualitat. Tenim el convencime­nt que la verificaci­ó de la informació no financera és molt pròxima a la verificaci­ó de la informació comptable. Entenem que som els profession­als més preparats per fer això.

A. S.: ¿No resulta massa verificaci­ó per a les empreses?

Pot ser. Però aquest és el resultat d’una certa inquietud de la societat que és cada vegada més exigent amb la transparèn­cia. Més conscient que no s’hi val que l’empresa faci qualsevol cosa simplement per guanyar diners. Fa temps que la informació del que passa en el món de les empreses no és només de l’interès dels propietari­s, sinó de la societat en general.

M. J. B.: ¿Aquesta activitat posa una mica més l’auditor en el punt de mira social?

— Qualsevol que se sent perjudicat per una feina mal feta, el primer que fa és demanar una revisió per part de l’ICAC (Institut de Comptabili­tat i Auditoria de Comptes) perquè això dona fo

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain