Mor en ple judici l’exlíder egipci Mursi
Va caure de forma ► fulminant després de declarar al tribunal del Caire que el jutjava El dirigent islamista ► era a la presó des del cop d’Estat de l’any 2013
Mohamed Mursi, el primer president elegit democràticament en la història d’Egipte, va morir ahir de forma sobtada mentre compareixia davant del tribunal del Cairo que el jutjava per presumpte espionatge i traïció. De la seva mort va informar la televisió estatal egípcia i també la fiscalia, que va dir que el cos de l’exmandatari no presentava «ferides recents», descartant que hagués sigut torturat recentment.
La fiscalia va informar que l’exmandatari, de 67 anys, va caure fulminat al terra just després de parlar davant del tribunal des de de l’interior de la gàbia on compareixen els processats als tribunals egipcis. En la vista d’ahir, Mursi responia a l’acusació d’haver revelat secrets d’Estat a grups o països estrangers, entre aquests el moviment palestí Hamàs.
Mursi era membre dels Germans Musulmans i era a la presó des del cop d’Estat que va donar
l’Exèrcit el 3 de juliol del 2013. Des d’aleshores havia comparegut diverses vegades davant de la justícia acusat de múltiples càrrecs i ja havia sigut condemnat a cadena perpètua. En un dels judicis, el 2015, va ser sentenciat a mort, tot i que després se li va anul·lar la condemna.
Els Germans Musulmans van qualificar la mort de Mursi d’«assassinat» i des del seu web oficial van fer una crida perquè els egipcis acudeixin en massa al funeral. El Govern va declarar l’estat d’alerta, en especial a la província de Sharqiya, al delta del Nil, d’on Mursi era originari i on es preveu que sigui enterrat.
SENSE VISITES L’advocat de Mursi va assenyalar ahir que la salut del seu client s’havia deteriorat durant els sis anys que va passar a la presó. La seva família va denunciar que l’expresident era mantingut en règim d’aïllament i no se li permetien visites. Al mes de febrer, Amnistia Internacional va denunciar que Mursi només havia rebut tres visites des que va ser empresonat.
Mursi va ser al capdavant del país només un any després de vèncer en les eleccions lliures i democràtiques celebrades el 2012. Era la primera vegada i única fins ara que un civil es feia càrrec del país des que l’Exèrcit va enderrocar la monarquia el 1952.
El cop d’Estat contra Mursi, liderat per l’actual cap de l’Estat, el mariscal de camp Abdel Fattah al-Sisi, es va produir després d’un any de forta tensió que va culminar amb una gran mobilització que, induïda pels militars, va omplir la plaça Tahrir, el mateix centre de protesta que dos anys abans havia enderrocat el llavors president Hosni Mubarak.
La caiguda de Mursi va fer que membres dels Germans Musulmans acampessin com a protesta en dues cèntriques places del Caire. El 14 d’agost, forces de l’Exèrcit i policials van assaltar a trets les places i van acabar amb la vida de més de 800 persones, una matança que Human Rights Watch va qualificar com «una de les matances de manifestants més greus en un sol dia en la història recent».
Des d’aleshores, el règim egipci ha dut a terme una forta repressió contra els Germans Musulmans –grup considerat pel Govern com a terrorista– i altres dissidents, així com contra els activistes que van contribuir a la frustrada revolució del 2011. Les organitzacions de drets humans xifren en més de 65.000 els presos polítics a Egipte.