Maria Carme Ferrer

Presidenta Gremi de Llibreters

Amb una gala al TNC, el gremi de llibreters de Catalunya va celebrar el 20è aniversari dels premis Llibreter. Jenny Erpenbeck i Pol Beckmann van ser alguns dels premiats.

«Deixar que s’ofegui gent al Mediterrani no està gaire lluny d’Auschwitz», declarava l’octubre passat, al seu pas per Barcelona, l’alemanya Jenny Erpenbeck parlant de la crisi dels refugiats. Aquest és el tema central de les seves novel·les, va recordar ahir l’autora, i en concret de

Les formes del verb anar (Angle; Yo voy, tú vas, él va, en castellà, a Anagrama), després de guanyar un premi Llibreter el 2019 en la categoria d’altres literatures de marcada conscienciació social, en una flamant 20a edició en què en literatura catalana es va reconèixer el debut del barceloní Pol Beckmann, per Novel·la (Quaderns Crema), en una gala a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

El jurat dels premis que concedeix el gremi de llibreters de Catalunya tria per la seva qualitat obres publicades de maig a maig, va valorar «l’atreviment literari» del jove Beckmann, nascut el 1991, a més de la seva «originalitat en el plantejament dels límits entre la ficció i la realitat». A Novel·la, Beckmann, l’escriptor protagonista, viu un triangle amorós amb la seva dona i la dona dels seus somnis.

Aferrada a una realitat molt més crua és la novel·la premiada d’Erpenbeck, nascuda a Berlín Oriental el 1967, que va publicar, recorda poc abans de rebre el guardó, abans de la gran onada de refugiats que va arribar a Europa el 2015. No obstant, el jurat va destacar la «prosa àgil, directa i sense excés de dramatisme», que aborda «sense caure en els tòpics» un tema que continua d’actualitat. A Les formes del verb anar, un catedràtic s’implica en la història d’uns refugiats africans que li recorden com, sent ell un nen, també va ser un refugiat que va haver de fugir de Polònia durant la segona guerra mundial. Una peripècia, segons revela Erpenbeck, que forma part de la història de la seva pròpia família.

DUES DE JUVENILS / Un llaç també amb el feixisme d’aquella Europa i la guerra té Camins d’aigua (Barcanova), segona entrega de la trilogia La llum d’Artús, de Raimon Portell (Barcelona, 1963). Aquesta novel·la d’aventures, barreja de ficció i història, va ser premiada com a millor obra de literatura infantil i juvenil de literatura catalana, una categoria que l’any passat debutava en els Llibreter juntament amb el seu equivalent a altres literatures, que aquesta vegada va premiar La cançó del cucut (Bambú, en castellà i català), de Frances Hardinge. Aquesta novel·la de fantasia i misteris, «plena de paisatges foscos i pors» i amb referències constants als contes de fades és, segons l’opinió del jurat, digna successora dels grans clàssics de la tradició anglesa per a joves.

El millor llibre il·lustrat va ser per a Sirenas (Kókinos), primera obra de la californiana Jessica Love, que narra com el petit Julián tem que la seva àvia descobreixi com li agrada disfressar-se de sirena. Segons el jurat, és un llibre infantil «valent, que celebra el fet de ser un mateix tot i els prejudicis».

Hi va haver dues mencions especials vinculades també a l’exili i la guerra: a Les nostres riqueses (Periscopi / Libros de l’Asteroide), de Kaouther Adimi, i a Fugir era el

més bell que teníem (Club Editor), de Marta Marín-Dòmine. I es van conèixer els guanyadors del Memorial Pere Rodeja: el llibreter Sergio Bassa, de la llibreria Bassa de Móra d’Ebre, i Màrius Serra.

El barceloní Pol

Beckmann venç en literatura catalana amb el seu «atrevit» debut, ‘Novel·la’