La indústria alimentària clava les dents al futur
Els desafiaments del sector, estratègic per a l’economia espanyola, són la salut, l’estil de vida i la sostenibilitat
Sector estratègic de l’economia espanyola, la indústria de l’alimentació i begudes posarà fil a l’agulla a un futur que, pels reptes que planteja, exigeix noves solucions. Salut, estil de vida i sostenibilitat són els desafiaments principals del nou paradigma.
Unes quantes dades per perfilar la importància del sector a Espanya: 116.000 milions d’euros en producció, que representen el 16% del total de la indústria i el 20% de la manufacturera; un cens de més de 31.000 empreses i mig milió de llocs de treball directes; una taxa d’ocupació femenina i juvenil per sobre de la mitjana nacional, i unes exportacions que superen els 30.000 milions d’euros.
Espanya ocupa el lloc 23 de l’Índice de Atractividad inclòs al Vademecum on Food and Beverage Markets, realitzat per l’IESE i Deloitte. L’informe, presentat a començaments de mes durant la trobada anual del sector d’alimentació i begudes organitzada per l’escola de negocis i l’empresa de consultoria, situa al podi per tercer any consecutiu els EUA, la Xina i Alemanya. Tot i que els EUA lideren la classificació, Europa en el seu conjunt es confirma un any més com la regió més atractiva per a la indústria alimentària, amb cinc països al
top 10 i copant nou de les 20 primeres posicions.
La de l’alimentació és una història d’èxit. El 1945, un 50% de la població mundial patia desnutrició; el 2017, la xifra havia baixat el 10,8%. Però aquestes xifres revelen una evidència i una paradoxa. L’evidència és que queda feina per fer. La paradoxa, que la desnutrició conviu amb unes alarmants taxes d’obesitat. «S’ha aconseguit el repte d’ingerir més calories però ha acabat sent nociu per a la salut de la població i del planeta», va afirmar Shay Eliaz, de Deloitte, en la trobada de l’IESE. Va agregar que no es tracta només de calories sinó de «valor nutricional». L’obesitat provoca l’augment de les malalties no contagioses, com les cardiopaties, diabetis i hipertensió, entre d’altres.
ALIMENTS PROCESSATS / El sector fa anys que treballa i que innova per oferir als consumidors aliments cada vegada més saludables, però clama quan, per exemple, s’assenyala als productes processats, com embotits i hamburgueses, com a únics culpables. L’obesitat, adverteix la indústria, també té a veure amb el sedentarisme.
A més de satisfer les necessitats dels consumidors amb la fabricació d’aliments sense gluten, sense lactosa o per a vegans, per posar només alguns exemples, el focus de la innovació se centra en la nutrició personalitzada i els probiòtics, segments en què es registren creixements anuals superiors al 10%. «Serà un mercat de dimensions gegantines», va augurar Manuel E. González Guzmán, fundador del fons d’inversió Global Riff, amb base al Sillicon Valley, i especialitzat en la indústria alimentària.
La demografia, especialment per l’envelliment de la població, és un altre dels desafiaments a què ha de fer front el sector, ja que implicarà un nou patró de consum. Però com a repte principal hi ha el de la sostenibilitat. En aquest sentit, els experts assenyalen que s’ha de canviar la manera de consumir i de produir, reduir el ni
La nutrició personalitzada i els probiòtics, mercats que ja creixen a taxes del 10%, centren el focus de la innovació
vell de desaprofitament (entre el 30 i el 40% de la producció es converteix en residu abans que pugui arribar a consumir-se) i generar menys residus. «En el futur, el creixement serà sostenible o no serà», va sentenciar Ignacio González Hernández, CEO del grup Pescanova i president d’Ecoembes.
CROADA CONTRA EL PLÀSTIC / Incitat per un consumidor cada cop més exigent i militant, el sector lluita contra el plàstic. «És el nou sucre de la indústria», va afirmar el responsable d’Ecoembes fent referència a la «demonització» que pateix, igual que va passar amb el sucre temps enrere. En aquest sentit, Ignacio García, mànager general d’Aseda, l’associació de supermercats, va revelar que hi ha milers de persones que truquen a les empreses per saber què faran per posar fi al plàstic.
La taxa de reciclatge de plàstic a Espanya és del 78,5%: se situa en el lloc número sis a Europa. Però fins i tot Ecoembes avisa que no es tracta de reciclar més i millor –que també és necessari perquè queda molt camí per recórrer– sinó sobretot de produir menys residus. Per això la indústria treballa en l’ecodisseny per aconseguir envasos més sostenibles que garanteixin les condicions de salubritat dels aliments i n’allarguin la seva vida útil.