La desertització avança en els fons marins
L’emergència climàtica i la pesca abusiva arrasen la flora al Mediterrani El desglaç empeny els ossos polars cap a les ciutats del nord de Sibèria
Parlar de deserts porta a la memòria paisatges remots, inerts. Llocs del planeta consumits per la crisi climàtica. Potser irrecuperables, amb aquest aspecte de terra esquerdada, o d’infinites dunes cremades pel sol. Però la definició de
desert s’aplica d’igual manera sota el mar, on els boscos submarins es veuen cada vegada més amenaçats pels elements. Per mirar d’advertir i revertir aquesta situació, un grup d’investigadors catalans ha iniciat un ambiciós projecte de detecció i resolució del problema. I com que la ciència en aquest país està com està, animen la societat que els doni un cop de
mà. Perquè els oceans són un paisatge màgic, però també aporten part del rebost que consumeixen els éssers humans.
Jordi Boada, investigador postdoctoral de la Universitat de Barcelona, és qui coordina el treball en nom tant de la UB com del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, dependent del CSIC. Boada és d’aquestes persones que gairebé passa més hores dins que fora de l’aigua, així que malgrat la seva joventut, sap bé de què parla. Explica que l’objectiu és «entendre on són i com són els deserts submarins per poder que es formin i promoure la recuperació dels ecosistemes». Els boscos submergits, com els terrestres, són font d’oxigen. I, com a tal, la seva existència és vital per garantir la supervivència de la fauna marina.
Les causes de la creixent desolació submarina estan ben identificades: «Escalfament global, sobrepesca, entrada d’espècies invasores i contaminació». ¿Però de veritat això pot afectar l’ésser humà? «Sens dubte que sí, perquè moltes de les espècies que solem consumir necessiten aquests boscos per desenvolupar-se, ja sigui per alimentar-se o per refugiar-s’hi». O sigui que de la mateixa manera que sense herba no hi ha vaques, sense algues no hi ha peixos. I no es tracta només de tenir més o menys diversitat a les peixateries: també és un problema potencial per a un important sector econòmic.
Perquè la cosa s’entengui bé, Boada n’aporta un parell d’exemples recents. A Perth, al sud-oest d’Austràlia, es va produir una anòmala onada de calor que va fer col·lapsar una superfície marina equivalent a 130.000 camps de futbol. Més a prop, al Mediterrani, l’entrada del peix conill pel canal de Suez ha resultat ser catastròfica per a la flora submarina. El nom de la bestiola és fins i tot simpàtic, però es tracta d’un autèntic depredador herbívor que ha causat danys seriosos a les costes orientals. «De moment, no consta que hagi aconseguit assolir el nostre litoral, però si ho fa, el mal que causi pot arribar a ser irreversible», adverteix Boada.
El peix conill va arribar pels seus propis mitjans atret per les aigües cada vegada més càlides del Mare Nostrum, però al
No es tracta només de tenir més o menys varietat a les peixateries, també és un repte per a l’economia L’arribada d’espècies invasores i l’escassetat de peixos que mengin eriçons minen la vida de les algues
tres espècies han creuat l’estret de Gibraltar a les aigües de llast d’un barco qualsevol. «Omplen aigua a Austràlia després de descarregar la mercaderia i la deixen anar aquí sense cap tipus de control», es queixa l’investigador. Un altre dels animals marins que s’ha aprofitat de la situació, i és una cosa habitual al Mediterrani, és l’eriçó, un herbívor atroç que ha pogut anar consumint boscos davant del descens poblacional dels seus tradicionals depredadors, com el sard, víctima, com moltes altres espècies, de la sobrepesca.
PER MAR I AIRE / Al marge del treball d’investigació, el projecte també inclou acció. Per això s’han marcat tres fases. La primera, la de descobriment, mira de localitzar els deserts marins. Per això s’utilitzen drons aeris i subaquàtics, i es fan immersions amb equips autònoms de busseig. En la segona, la de seguiment, i a través de punts GPS, els investigadors intentaran analitzar i controlar el creixement d’aquestes àrees desolades. I la tercera es destinarà a l’estudi de les possibles solucions amb la vista posada a recuperar els boscos submarins, perquè el mar no perdi el seu valor, tant propi com el que suposa per a l’espècie humana.
L’augment dels deserts està causant la disminució dels recursos alimentaris de què depenem. Potser el desert del Sàhara no aportarà res (llàstima tota aquesta energia solar malgastada...), però les zones inertes marines sí que poden recuperar-se i tornar a generar vida. Aquest preocupant fenomen, alerta Boada, «també disminueix la capacitat dels oceans per esmorteir altres impactes, com el canvi climàtic». És a dir, els boscos submarins també funcionen com a frontera i escut protector davant de la crisi ambiental que cada vegada fueteja més el planeta.
VERKAMI PER A MATERIAL / Fa un parell de setmanes, els investigadors catalans van anar a la vaga per la seva precària situació laboral. També la universitat va posar el crit al cel recentment davant de la seva delicada situació financera. «Estem al límit», va arribar a assegurar la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Margarita Arboix. Conscients que aquest treball no és la mera observació d’un fenomen imparable, els autors han decidit obrir un Verkami per recaptar fons. Tots els que hi col·laborin seran obsequiats en funció de la seva generositat. En joc, des de fotos fins a visites guiades a algun dels centres d’investigació implicats. Els diners recollits (esperen arribar a 10.000 euros) s’utilitzaran per comprar material que es pugui utilitzar per detectar deserts submarins. Aquests recursos es distribuiran per tots els continents, on els col·laboradors del projecte ajudaran a dibuixar el mapa oceànic de la desolació.
La problemàtica, assenyala Boada, és «molt preocupant, sobretot a les zones temperades», per això anima la societat no només a aportar diners, sinó a advertir de qualsevol canvi que puguin testimoniar al seu litoral. Qualsevol bussejador amateur podrà documentar les seves troballes a través d’una pàgina web que està en construcció. Una vegada rebuda la informació, els científics la contrastaran. Després, la lògica dicta replantar com es fa a la superfície. Però no. «Si abans no neutralitzes la causa, si no vas a l’arrel i hi poses solució, tornaràs al punt de partida». Això implica canvi socials d’envergadura. Fora i dins de l’aigua. Paraules majors.