Mediterrani inquietant
La zona està seriosament amenaçada per diversos riscos derivats de la variabilitat climàtica
Als informes del Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC), la conca mediterrània ocupa un espai reduït. Contràriament, les dades dels països de la riba nord –no n’hi ha fidedignes de la sud– són inquietants. Ho mostren les dades de Catalunya, per exemple, on la temperatura augmenta 0,25 graus cada dècada des del 1950. I també on, en els últims 25 anys, ha pujat un grau –0,40 per decenni–. En total i des dels anys 50 del segle passat, ha augmentat 1,6 graus, per 1,1 en el conjunt del planeta.
Va ser precisament per les dades de la riba nord que es va decidir crear el Mediterranean Experts on Climate and environmental Change (MedECC) el 2015. Estudien els
que impacten en el Mediterrani, com els recursos alimentaris, l’augment de la deevident,
sertització, canvis en l’ús del terra, la contaminació, els ecosistemes, la disminució de la biodiversitat, les espècies invasives.
La variabilitat climàtica empitjora la disponibilitat d’aigua, els ecosistemes, l’alimentació. Tot això desplaça persones i afecta la salut i la seguretat, en especial de les dones, nenes i nens.
Algunes dades de partida del MedECC:
–Temperatura: en el conjunt de la conca ja s’ha superat el grau i mig d’augment. Pronostiquen un augment de fins a 2,2 graus cap al 2040.
–Pluja: el pitjor escenari apunta que hi pot haver una disminució mitjana del 20% al 25% de precipitacions entre l’abril i el setembre. Al sud de la conca està clara, però no tant al nord, on hi ha zones com el sud d’Itàlia i d’Espanya on sí que és i d’altres que no, com a Catalunya.
–Aigua: disminueixen els recursos d’aigua dolça. A causa de l’augment de la temperatura hi haurà molta més demanda per a irrigació, tant al nord com molt especialment al sud, i quedarà compromesa la quantitat d’aigua disponible per a la població.
–Alimentació: augmenta la demanda i disminueix la producció de cultius, peix i bestiar. També disminueix la qualitat de les collites i augmenten els desequilibris regionals en seguretat alimentària i dependència de les importacions.
El Mediterrani està amenaçat per diversos riscos que es deriven de la variabilitat climàtica. La qualitat de l’aire, del terra i de l’aigua es deteriora. Hi ha conflictes d’ús d’aigua i per la terra. Augmenten els riscos d’inundacions i sequeres. El canvi climàtic repercuteix en l’aparició de malalties transmeses per vectors –mosquits– i aigua. Les al·lèrgies al pol·len s’expandeixen. Les malalties relacionades amb la calor i les víctimes mortals són més freqüents. Les condicions sanitàries poden deteriorar-se a causa de la situació social i política. Els conflictes socials es poden agreujar per sequeres. Els conflictes derivats de la lluita pels recursos escassos, aigua, aliments, energia, especialment al sud però també al nord, i per fenòmens climàtics sobtats estan causant desplaçaments forçats i poden conduir a migracions humanes a gran escala.
Les sobiranies energètica i alimentària seran claus. El futur depèn de la col·laboració entre les dues ribes, de l’aprenentatge mutu, bidireccional, per construir noves infraestructures i pràctiques locals adequades a les dues parts.