Brussel·les elogia el pla espanyol contra la crisi climàtica
La majoria de ► la resta de països han fet propostes «insuficients»
L’esborrany del pla nacional d’energia i clima per al període 2021-2030, que Espanya va remetre el febrer passat a la Comissió Europea, va per bon camí i és un dels més ambiciosos de la Unió Europea, segons les notes de Brussel·les, encara que el Govern de Pedro Sánchez haurà d’especificar, aclarir i detallar encara més les mesures que té previst posar en marxa per complir els objectius que s’ha fixat en la lluita contra el canvi climàtic. Igual que la resta d’estats membres, les autoritats espanyoles tenen fins a finals d’any per remetre una versió definitiva del pla i respondre a les recomanacions.
Després de conèixer el resultat de l’avaluació, fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica la van qualificar de «molt positiva». «Les recomanacions
de la Comissió no exigeixen canviar res quantitatiu; en alguns casos impliquen millores de detall i, en d’altres, l’ampliació del desenvolupament d’algunes mesures que serviran per assentar els objectius del pla», van afegir.
Es tracta de la primera vegada que els governs europeus envien projectes integrats per complir l’acord climàtic de París i assolir els objectius promesos: una reducció del 40% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, elevar al 32% el pes de les energies renovables i garantir una eficiència energètica del 32,5% i un percentatge d’interconnexions energètiques del 15%.
LES CRÍTIQUES El balanç global deixa un gust una mica agredolç a escala europea. Segons Brussel·les, les contribucions previstes «són insuficients» tant en matèria de renovables com d’eficiència energètica, i els governs hauran de respondre amb «un grau més gran d’ambició col·lectiva» d’aquí a finals d’any si volen assolir la meta fixada. Per exemple, en l’àmbit de les renovables, i amb els plans actuals, els Vint-i-vuit només arribaran a Talnaj
una forquilla d’entre el 30,4% i el 31,9%, per sota lleugerament del 32% acordat, i aquesta bretxa serà encara més gran en el cas de l’eficiència energètica.
No obstant, no tots els països reben un toc d’atenció de Brussel·les. L’informe elogia «les ambicioses contribucions» presentades per Dinamarca, Estònia, Lituània, Portugal i Espanya en matèria de renovables; i les d’Itàlia, Luxemburg, Espanya, França i Holanda en matèria d’estalvi energètic. El
pla espanyol, per exemple, aspira a elevar el percentatge d’energia primària renovable al 42% el 2030 i a reduir el consum energètic en un 39,6%. A més, Brussel·les també qualifica d’«ambiciós» l’objectiu espanyol de reduir la dependència energètica del 74% al 59%.
LA INTERCONNEXIÓ Malgrat aquest balanç, Brussel·les urgeix el ministeri que dirigeix Teresa Ribera a enviar abans de finals d’any més detalls i informació
sobre les polítiques i mesures que pensa aplicar el Govern central per aconseguir aquests objectius. L’aspecte menys positiu del document espanyol és el que fa referència a les interconnexions d’electricitat, un element clau per integrar la península Ibèrica en la unió de l’energia. El nivell d’interconnexions actual se situa entorn del 6%, molt per sota del 15% d’objectiu fixat per al 2030. Brussel·les recomana «intensificar» la cooperació amb París i Lisboa.