Andreu Claret
El cònsol de Barcelona’ té lloc en els inicis de la guerra civil
L’articulista d’EL PERIÓDICO va guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica amb El cònsol de Barcelona. El relat recrea la peripècia vital del cònsol soviètic a Barcelona en els primers mesos de la guerra civil.
El periodista i escriptor Andreu Claret va guanyar ahir el premi Néstor Luján de Novel·la Històrica amb El cònsol de Barcelona (Columna), un relat en el qual recrea la peripècia vital del cònsol soviètic a Barcelona, Vladímir Antónov-Ovséienko, en els primers mesos de la guerra civil.
El jurat va destacar que l’escriptor hagi «rescatat de l’oblit un personatge poc conegut, que es pot considerar un heroi, tot i que víctima de la seva pròpia trajectòria», segons va assenyalar un dels seus membres, la també escriptora Maria Carme Roca. Aquest home, antiga glòria de la Revolució d’octubre, té l’encàrrec d’ajudar la rereguarda republicana,
però també d’apaivagar els anarquistes de la CNT i perseguir els trotskistes del POUM.
La trama transcorre a Barcelona entre el 1936 i el 1937, on el cònsol soviètic es va enamorar de Catalunya. AntónovOvséienko va ser després afusellat per Stalin a Moscou. «Vaig voler endinsar-me en les contradiccions i misèries de la República» i en «el drama» de tots els primers bolxevics, personificats en el protagonista i en la seva dona, «que van ser molt populars» a la ciutat per ajudar la República, va comentar ahir Claret. La novel·la, va afegir, va sorgir d’un impuls personal, ja que ell és fill de l’exili. Claret va recordar una frase del seu pare que el va marcar molt: que la guerra civil espanyola no la va guanyar Franco, sinó que la van perdre els republicans.
Antónov-Ovséienko, militar comunista d’origen ucraïnès, va ser, en paraules de Claret, un «bolxevic de soca-rel» i «un home fonamental en la presa del poder del 1917 a Petrograd». Captivat per Catalunya, s’interessa a la novel·la pels anarquistes i estableix complicitats amb Lluís Companys. En paral·lel, la dona del cònsol, Sòfia Levin, descobreix els horrors de l’estalinisme i els comparteix amb el seu marit, que viu escindit entre la lleialtat i la veritat.
TESTAMENT POLÍTIC Però Alexei Strakhov, agent dels serveis secrets soviètics i personatge fosc, mourà les tecles per difamar el cònsol i quedar-se amb el seu lloc, unes maquinacions que Sòfia descobrirà. El cònsol escriurà un testament polític que llega al seu fidel xofer, Josep Tarrida, militant del PSUC, per fer-lo públic quan Hitler sigui derrotat. 80 anys després, una jove historiadora russa el descobrirà a casa d’una àvia misteriosa que viu envoltada de llibres i records.
A la novel·la apareixen també altres personatges històrics com Andreu Nin, Josep Tarradellas, Met Miravitlles, Buenaventura Durruti, Ramon Mercader, George Orwell, Pau Casals i Dolores Ibárruri la Pasionaria.