La felicitat és groga
Aquests dies potser ha notat que se sent millor que la resta de l’any, que té més energia, il·lusió renovada. No és estrany. Passa en tot l’hemisferi nord per aquestes dates. Els experts, tan amics de posar nom a tot, ho han anomenat: Yellow Day. El Yellow Day, o dia groc, és el 20 de juny. Psicòlegs, meteoròlegs i experts a saber quines endevinacions van establir aquesta data perquè correspon al dia més llarg de l’any i perquè, a més, la temperatura ens és propícia. Llum i temperatura són dos elements fonamentals en el nostre benestar. De manera que el Yellow Day ve a ser una cosa així com el revers del Blue Monday, que patim el tercer dilluns de cada mes de gener, segons molts el dia més trist de l’any.
Les raons per les quals som feliços en el Yellow Day es deuen en part a la situació que el planeta Terra ocupa respecte al Sol. És a dir, són raons d’allò més primitives, que podrien compartir amb nosaltres moltes altres espècies: les moltes hores de llum activen la secreció de certes hormones que ens aixequen l’ànim. La temperatura de 21 o 22 graus, alternada amb períodes de pluges que refresquen l’ambient, ens fan sentir en un estat físic òptim. El sol ens proporciona assossec i
benestar, fins i tot ara que hi mantenim una relació tan conflictiva. Ens agrada estirar-nos sota la seva calor, com els agrada als gats i a les sargantanes, fins i tot ara que sabem les coses horribles que els seus nocius rajos ultraviolats ens poden provocar. De manera que ens en protegim tant que la falta de vitamina D s’ha convertit en una epidèmia mundial.
mediterranis, on hi ha 3.000 hores de sol a l’any, curiosament tenim més falta de vitamina D que als països nòrdics. En termes de felicitat estem més o menys igual: són ells, els del nord, els que passen per ser els més feliços del continent i fins i tot del món. Alguns metges diuen que hauríem de prendre el sol uns deu minuts al dia, perquè la manca de vitamina D també pot derivar en mals terribles. De manera que estem davant d’una difícil disjuntiva: ¿preferim emmalaltir per excés de sol o per defecte? Millor que no ho pensem ara, en aquesta setmana feliç.
Segons tot això, la nostra felicitat sembla dependre sobretot de la climatologia. Però hi ha més coses. Les jornades intensives de les empreses, que molts començaran ben aviat, contribueixen també a fer del Yellow Day una data afortunada. I, finalment, és clar, hi ha l’element crematístic. La paga extra de l’estiu. Almenys per a la meitat dels treballadors que la cobren, perquè imaginem que no cobrarla no ha de fer gaire feliços l’altra meitat. I d’entre els qui la reben, aproximadament un quart la inverteix a anar-se’n de vacances –més felicitat sobre felicitat– mentre que una bona part la guarda per a imprevistos. I ja sabem que viure sense ensurts també és una manera de ser feliç.
dels factors globals, hi ha també els autonòmics, els familiars, els estrictament personals, amb què cadascú pot engreixar la llista. En el meu cas, hi ha una alegria gairebé congènita que es deriva de la proximitat de la revetlla de Sant Joan. Una barreja festiva d’expectativa pel que l’estiu ha d’oferir i retrobament amb les tradicions anuals. Sopar en família, coques de la nostra pastisseria favorita –mai suficients– i el que ha de passar aquella nit: la seva dosi de foc i la seva dosi d’aigua. El primer bany de l’estiu. La sensació que tot torna a començar.
Els nens de vacances m’aixequen l’ànim. Al juny les coses acaben bé. I després hi ha la companyia d’algunes persones, més fàcil de disfrutar a l’estiu, els sopars sense límit de temps al pati, els sabors estiuencs –el salmorejo, el meló amb pernil, l’orxata, la síndria...–, el Festival Grec de Barcelona, les festes majors, les hores de lectura en algun lloc pròxim a l’aigua on els rellotges no molestin. Per tot això, no m’ha fet falta pensar-ho gaire per dona la raó als experts que canten els favors d’aquest dia groc que exerceix la seva influència sobre la setmana en què som. Per cert, que el groc és el color més visible de tot l’espectre per a l’ull humà. Per això les armilles reflectores i els senyals de perill són grocs. Però, a més, per a moltes cultures és el color de l’optimisme, de la primavera, de la creativitat. El color dels gira-sols, dels plàtans, de les abelles, de les llimones i de Bob Esponja. Pel que sembla, està empíricament demostrat que totes aquestes coses ens posen de molt bon humor.