Un concert mal organitzat

El 7 de juny vaig acudir al concert més esperat de l’any a Barcelona, el d’Ed Sheeran, per al qual havia comprat les entrades nou mesos abans. Em vaig desplaçar amb cotxe des de la feina i vaig agafar la que s’indicava com la ruta més ràpida per arribar a l’Estadi Olímpic. A l’intentar pujar a Montjuïc, sense cap cartell indicatiu, la policia ens obligava a donar la volta i ens enviava al Sot del Migdia, però allà ens indicaven continuar pujant –si és que preguntaves, és clar–. Un cop vaig poder aparcar, vaig esperar les meves amigues a l’accés que queda a sota

de la columna publicitària de Telefónica. Durant una bona estona vaig poder veure molta gent que caminava perduda buscant l’accés correcte, perquè, en aquest sentit, també els cartells brillaven per la seva absència.

Per trobar les meves amigues, vaig haver de creuar el recinte sencer, donar-los les seves entrades i tornar cap enrere per mostrar el DNI, perquè justament en aquella porta no tenien lectors de codi. Lamentable. Però això no és tot. Un cop situades a la pista, vam voler aprofitar per anar al lavabo, però en aquella zona només hi havia dos lavabos per a no sé quants milers de persones. La cua, en forma d’espiral, arribava al centre de la pista.

¿Què costava posar unes catenàries a un costat de l’accés al lavabo (imitant les cues de seguretat dels aeroports) i dos cartells d’«Entrada» i «Sortida». Bé, ja sé el que costa, quatre cèntims en comparació amb el que segurament s’ha cobrat per celebrar allà l’esdeveniment.