Múscul contra l’Iran
El Pentàgon anuncia l’enviament de 1.000 soldats més al Pròxim Orient
El secretari de Defensa en funcions dels EUA, Patrick Shanahan, va anunciar l’enviament d’uns 1.000 militars al Pròxim Orient amb propòsits «defensius» per fer front a les «amenaces» de l’Iran contra interessos dels EUA. «Els recents atacs de l’Iran proven la fidedigna i creïble (informació) d’intel·ligència que hem rebut sobre el comportament hostil de forces iranianes i els seus grups que amenacen el personal i els interessos dels EUA a la regió», va dir Shahanan.
El cap del Pentàgon va assegurar que aquest augment de tropes, que s’afegeixen als 20.000 soldats que els EUA ja tenen desplegats a la regió, té «propòsits defensius» i va insistir que «no busca un conflicte amb l’Iran». «Les mesures que prenem són per protegir la seguretat i el benestar del nostre personal militar i per protegir els nostres interessos nacionals», va afegir.
Shanahan va dir que l’enviament de tropes va ser una petició del Comando Central dels EUA. El president Donald Trump ja havia anunciat al maig l’enviament de militars a la regió. «Les coses aniran molt bé al Pròxim Orient [...] No crec que l’Iran vulgui un enfrontament i no crec que vulgui enfrontar-se a nosaltres, però no pot tenir armes nuclears», va dir el mandatari.
La tensió amb l’Iran va despuntar des que Washington va anunciar a l’abril el final de les exempcions a vuit països de la compra del petroli iranià i va continuar amb la designació com a terroristes dels Guardians de la Revolució i l’augment de la presència militar nord-americana al Pròxim Orient. Aquestes friccions van tornar a escalar en els últims dies després de l’atac a dos barcos cisterna al golf Pèrsic, del qual Washington ha acusat Teheran que, per la seva banda, ha responsabilitzat els EUA i els seus aliats a la regió.
En resposta a l’enviament de més soldats nord-americans, el president iranià, Hassan Rouhani, va assegurar que «els enemics mai guanyaran aquesta guerra contra la nació iraniana perquè no estem en guerra amb una nació, l’altra part no és una nació sinó un grup de polítics sense experiència». Rouhani va assenyalar que el poble de l’Iran aconseguirà decebre els seus enemics mantenint la seva esperança i la seva religiositat, ja que afronta «una guerra de força de voluntat».
El president iranià es va referir també a les noves sancions imposades per la Casa Blanca a Teheran pel programa nuclear. «Van dirigides contra tots i cadascun dels individus», i no contra el Govern, va advertir. «L’Iran ha sigut lleial als seus compromisos i acords internacionals. Va ser l’altra part la que va violar tots els acords».
L’Iran segueix en l’acord nuclear, però al maig va dir que reduiria alguns dels seus compromisos nuclears a causa de les sancions dels EUA. Dilluns va anunciar que a finals de juny les seves reserves d’urani enriquit superaran el límit de 300 quilograms estipulat en l’acord, amb la qual cosa violarà per primera vegada una de les seves obligacions.