Esperança en la circularitat
L’economia circular s’implanta amb força en productes amb materials limitats en la naturalesa
El programa estatal per a la prevenció de residus que finalitza el 2020 té per objectiu reduir el pes dels residus produïts en un 10% respecte als generats el 2010. Aquest objectiu interpel·la col·lectius amplis: persones consumidores, fabricants, distribuïdors, així com les administracions públiques.
En l’àmbit domèstic, reduir, reciclar, i reutilitzar són les tres accions que s’invoquen per promoure pautes de consum més responsables i sostenibles. Per a la reutilització, comptem amb el mercat de segona mà; per reciclar, amb els contenidors de recollida selectiva.
Per reduir, en canvi, hi ha menys incentius; és l’evidència més factible d’estar en una economia basada en el creixement continu. De tota manera, el comportament individual, per bo que fos, és clarament insufiel
cient, i la urgència climàtica pressiona les empreses a redissenyar els seus processos per incloure el reciclatge i reutilització dels seus propis productes: és l’anomenada economia circular. Es tracta de substituir el cicle lineal «comprar-utilitzar-tirar» per convertir-lo en «comprar-utilitzar-retornar», de manera que el residu generat sigui com més petit millor. Per a algunes persones, potser serà la reminiscència de retornar els envasos d’ampolles per recuperar cinc pessetes.
L’objectiu és aconseguir un tipus d’economia amb capacitat tant de restaurar com de regenerar recursos naturals i limitar, així, l’escalfament global. Sobre
paper, l’economia circular apareix com una solució màgica en la qual es pot continuar incentivant el consum, generar creixement econòmic i, alhora, satisfer els requisits per aconseguir un món sostenible per a les generacions que vindran.
L’economia circular ja s’està implantant amb força en aquells productes que contenen materials limitats en la naturalesa i que, avui dia, són irreemplaçables. El nostre inseparable mòbil conté, entre altres, coltan, plom, coure, or, liti i acer.
Recuperar aquests materials dels nostres aparells té molt sentit. Disminueix els costos de les matèries primeres per a les empreses, les incentiva a fer dissenys de productes que facilitin el desmuntatge i la posterior reutilització, i afavoreix les reparacions i l’allargament de la seva vida útil. Altres materials,
com el vidre i l’alumini, també són relativament fàcils de recuperar i reutilitzar.
Malgrat aquestes tendències en ecologia industrial, i segons les dades publicades a l’Institut Nacional d’Estadística (INE), els residus generats en la indústria espanyola l’any 2016 van ser 38.443 milers de tones i els del 2012, de 38.809, cosa que suposa una reducció que no arriba a l’1% en aquell període de temps.
Mentre els processos ecològics del sector industrial milloren la seva eficiència, es pot posar èmfasi en l’acció de reduir. com el de la japonesa Mari Kondo, o altres llibres sobre minimalisme i essencialisme, ressalten els beneficis personals de tenir menys possessions i d’assaborir una vida més simple. Entre aquests beneficis, treure les escombraries amb menys freqüència.