L’associació d’amics de la UAB celebra els seus 30 anys
Cada dia, 311 persones demanen socors al Govern espanyol a la recerca de protecció internacional. Però la majoria no ho aconsegueixen. El 76% de les sol·licituds d’asil són denegades, segons dades del Ministeri de l’Interior que el Comitè Estatal d’Ajuda al Refugiat (CEAR) va aportar ahir en roda de premsa. Una d’aquestes persones és Hugo, un periodista salvadorenc que l’any passat va fugir del seu país després que les
(bandes organitzades) amenacessin els seus fills.
Des del gener fins al maig del 2019, les oficines d’Estrangeria van rebre 46.696 peticions d’asil. «Xifres rècord, un any més», va dir la portaveu de l’entitat a Catalunya, Pascale Coissard. Són gairebé les mateixes que en tot l’any passat, que ja van créixer un 73% respecte de l’anterior. Encara que Espanya segueix lluny de les dades d’Alemanya i França, amb més de 120.000 refugiats, o Turquia, que rep tres milions de desplaçats.
MADRID, ON MÉS Madrid és la comunitat on es registren més sol·licituds de protecció internacional (20.000). En segon lloc hi ha Catalunya (8.000).
No obstant, la majoria de les persones que truquen a la porta de l’Estat es troben un sistema d’asil que no les protegeix, va sentenciar Coissard. En priAmics UAB, l’associació d’amics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’entitat d’aquest tipus més antiga de tot Camer lloc, perquè les denegacions de l’asil han pujat fins a suposar el 76% del total. I en segon, perquè l’espera per a la resposta voreja la il·legalitat.
«S’estan donant cites prèvies per al gener del 2020», va assenyalar Coissard, que es va preguntar: «¿Què fan mentre són als llimbs?». En total, es calcula que hi ha 78.000 persones que estan esperant tenir una resposta de l’Estat espanyol. «Hi ha talunya, compleix 30 anys. Per commemorar els assoliments aconseguits en aquestes tres dècades, demà organitza una celebració al campus de Bellaterra (sala d’actes de l’edifici del rectorat).
L’acte començarà a les set de la tarda i comptarà amb les intervencions de Ramon Pascual, catedràtic de Física i exrector de la UAB, que parlarà dels inicis refugiats que esperen la seva sol·licitud d’abans del 2017», va assegurar l’entitat.
Per nacionalitats, Veneçuela continua liderant la llista de peticions d’asil amb 19.000 persones que ho van fer l’any passat. La segueixen Colòmbia, Síria, Hondures i el Salvador. No obstant, aquest any el nombre de persones sirianes ha caigut i en tercera posició s’ha col·locat Nicaragua. «Espanya és una alternativa per a les persones que fugen de la violència a l’Amèrica Central després del veto de Trump», va assenyalar el president de l’entitat a Catalunya, Miguel Pajares.
Sota aquestes estadístiques s’amaguen les vides de terror que viuen les persones. Com per exemple de la d’Hugo, un periodista de l’associació; Joan Botella, catedràtic de Ciència Política i responsable de relacions institucionals de l’associació, i Francesc Cayuela, president de l’associació, que parlarà del seu projecte de futur. Hi intervindran també la rectora de la UAB, Margarita Arboix, i el president del Consell Social, Gabriel Masfurroll. salvadorenc que va haver de fugir després de les amenaces i extorsions de les els grups de delinqüència juvenil. Al seu fill gran, de 20 anys, l’amenaçaven perquè s’impliqués en el negoci de la droga. A la seva filla, de 14, la van intentar agredir i constantment rebia amenaces que la violarien. «Era insostenible», va explicar.
L’entitat, d’altra banda, va lamentar també la falta d’embarcacions de salvament marítim al Mediterrani. «Els polítics europeus han optat per alinear-se amb els postulats ultres i criminalitzar qui està salvant vides i defensant drets humans», va criticar Pajares, que també va arremetre contra les «devolucions en calent» que aplica el Govern central.
Des de la seva fundació l’any 1989, l’associació ha organitzat més de 220 activitats de transferència del coneixement, en què han intervingut més de 400 experts. També destaca la seva creació del primer directori digital d’antics estudiants.
Els impulsors de la iniciativa recorden ara, en vigílies del seu aniversari, que es tracta de la primera organització d’amics d’una universitat catalana que, inspirada en la tradició anglosaxona, busca fomentar l’esperit de pertinença a la universitat més enllà de la relació formal (treballador, estudiant, veí...) que es pugui tenir amb la institució. Un equip internacional d’investigadors amb àmplia participació espanyola ha anunciat el descobriment de dos planetes que orbiten al voltant d’un sistema estel·lar pròxim. Es tractaria de llocs temperats, similars a la Terra, i podrien tenir aigua líquida a la superfície.
La troballa, liderada per científics de la Universitat de Göttingen (Alemanya), ha sigut possible gràcies a Cármenes, un projecte hispanoalemany que des del 2016 busca planetes al voltant d’estrelles pròximes amb l’ajuda d’un espectrògraf instal·lat al telescopi de 3,5 metres de l’Observatori de Calar Alto (Almeria).
Amb aquest instrument i les imatges obtingudes pel Telescopi Joan Oró-Montsec/IEEC i per l’Observatori de Sierra Nevada/IAA-CSIC, els investigadors van poder estudiar en detall l’estrella d’aquests planetes acabats de descobrir, coneguda com a una nana vermella freda situada a només 12,5 anys llum del Sistema Solar.
Els planetes han sigut batejats com a i
El primer té una massa similar a la de la Terra i orbita l’estrella cada 4,9 dies, mentre que el segon completa la seva òrbita en 11,4 dies, que és el que dura el seu any, és a dir, són moltíssim més a prop de la seva estrella que la Terra del Sol.
DE 0 A 100 GRAUS rep un 10% més de llum del Sol que la Terra, i per això es creu que potser està molt calent i no té aigua. en canvi, és a la zona habitable perquè la seva temperatura és d’entre 0 i 100 graus, i podria tenir aigua a la superfície.
Els investigadors no descarten que i formin part d’un sistema amb més planetes. Per obtenir una resposta, les futures investigacions es plantegen continuar estudiant el sistema estel·lar en detall. Els experts, a més, argumenten que aquests planetes són molt interessants per «buscar-hi vida a mitjà termini».
67%
76%
Melilla