Els inversors posen la mirada en la zona verge del litoral de BCN
Un empresari egipci planteja una piràmide de vidre al costat de les Tres Xemeneies de Sant Adrià Els veïns demanen fugir de l’arquitectura espectacle i rebutgen projectes especulatius
Hectàrees de terreny pendents d’edificar a primera línia de mar a pocs metres de Barcelona –a Barcelona, a ulls de qualsevol inversor– al costat del que podria convertir-se en una nova icona turística de la ciutat. ¿Què podria sortir malament? L’enclavament, els solars que flanquegen les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, són una mina d’or en la qual continuar explotant la marca Barcelona, aquesta reivindicada per l’ara soci de govern Jaume Collboni. Una peça clau per recosir la sempre pendent Gran Barcelona –són entre Sant Adrià i Badalona– i posar mà –i grues i totxos i bitllets– a la vora Besòs, «la Ventafocs de l’àrea metropolitana», com la va definir el consultor Rafael Salanova en la presentació, ahir, d’El colós
adrianenc del Mediterrani, el somni de l’actor i empresari egipci Mohamed Aly, que es resumeix en la construcció d’una piràmide davant les tres xemeneies per convertir el pintoresc conjunt arquitectònic en una «universitat museu».
La presentació no es va fer a la vella central elèctrica, la Sagrada Família de l’extraradi, sinó en un luxós hotel barceloní, on el promotor egipci, que es presenta com a «admirador de l’època faraònica» ha mostrat tot el seu poder, sense escati- mar en renders i maquetes. El seu colós es caracteritzaria per aquesta piràmide de vidre, similar a la del Louvre, «la quarta piràmide del Mediterrani», que en la maqueta sembla baixeta, això sí, perquè aquí, per a faraòniques, les xemeneies del Besòs, de 200 metres.
A més de per Aly i Salanova, el projecte va ser presentat per l’arquitecte Luis Alonso, que el va definir com «un espai de coneixement on es pugui fusionar el patrimoni industrial barceloní amb un símbol renovat de l’època faraònica d’Egipte», que també podria acollir – la casa és gran i somiar és gra
tis– el museu mundial de personal de pau de l’ONU i les oficines de seguiment de les 32 missions de pau europees que estan en actiu a l’Àfrica.
El llamatiu projecte enllaçaria amb el camí de la pau, un nou passeig que recorreria el litoral des de l’estàtua de Colom fins a les Tres Xemeneies, «una espècie de passeig de la fama, però en comptes d’estrelles de cine aquí es recordaria premis Nobel», segons els seus ideòlegs.
Segons Alonso, al no ser capital, Barcelona «sempre ha necessitat excuses per transformar-se». De l’Exposició Universal als Jocs Olímpics, i aquest projecte internacional podria ser «una oportunitat de canvi per a tot el front marítim metropolità, a més de per establir les bases d’un nou model de gestió supramunicipal de col·laboració publicoprivada eficaç, sostenible i de projecció internacional».
PARACAIGUDISME URBANÍSTIC La viabilitat del somni d’Aly –que va aprofitar la presentació per convidar els assistents a l’estrena de l’última pel·lícula que ha produït i protagonitzat, avui a Gran Via 2– passaria, en primera instància, perquè la Generalitat li donés el vistiplau. El Consorci del Besòs, el Departament de Territori i Sostenibilitat, i els ajuntaments de Sant Adrià i Badalona van impulsar la tardor passada un procés de debat sobre el futur de l’antiga central tèrmica situada entre aquests dos municipis i en aquests moments es troben redactant el Pla Director Urba
Els terrenys del Besòs pertanyen
a Endesa i Metrovacesa, amb qui el promotor encara no ha parlat
L’arquitecte Juli Capella recorda que és una zona única i proposa «gairebé una desurbanització»
nístic (PDU) de la zona que proposa delimitar i ordenar aquestes 32 hectàrees. De moment, l’equip d’Aly assegura no haver mantingut converses amb la Generalitat més que de manera «extraoficial». Tampoc s’han reunit formalment ni amb Metrovacesa ni amb Endesa, els propietaris del 60 % dels terrenys.
LES NECESSITATS PRÒXIMES Des de la plataforma per a la conservació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià demanen «una transformació del litoral que sigui respectuosa amb el patrimoni, les persones i el medi ambient, evitant fenòmens com l’especulació, la densificació i la gentrificació»; «una transformació que afavoreixi i millori la qualitat de vida, que s’allunyi de l’arquitectura espectacle i respongui a les necessitats dels barris propers», a mode de resum.
L’arquitecte Juli Capella va qualificar la proposta de «totalment especulativa» i «tècnicament impossible». Un exemple de «pirateria urbanística», una vella coneguda en aquesta ciutat. «Em sembla una falta de respecte que apareguin projectes així, sense haver parlat amb els veïns, amb la Generalitat ni amb els ajuntaments. En el segle XXI les coses ja no es fan així. L’espai públic no pot quedar en mans de la fanfarroneria d’un constructor», va assenyalar contundent Capella. «Afortunadament, es va acabar l’època dels arquitectes estrella i els projectes faraònics, de l’arquitectura exhibicionista feta a l’esquena de les necessitats dels ciutadans», va prosseguir.
Capella va recordar com Catalunya ha dilapidat durant els últims 40 anys la seva franja costanera. «Aquest és un espai absolutament únic. Insòlit. Verge. No hi ha cap altre terreny igual, tan gran i estratègic. La seva transformació s’ha de fer amb molt de compte», va analitzar l’urbanista, que apostaria «gairebé per una desurbanització».
«Ens juguem l’oportunitat de plantejar un projecte modèlic en què es rebaixi la densitat. Els veïns d’aquesta zona ja han patit molt. Mereixen un espai de gaudi per a ells», va concloure l’urbanista.