Reacció per la fuga de ‘comix’
La Generalitat assegura que contactarà amb Nazario i Mariscal per intentar adquirir obra seva L’arxiu Lafuente de Santander va comprar 5.000 documents de la contracultura barcelonina
Avui, el còmic underground conquistarà el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC): en col·laboració amb Ficomic s’inaugura l’exposició El
Víbora, comix contracultural, que commemorarà els 40 anys del naixement de la icònica revista barcelonina a què van donar vida el 1979 autors com Max, el tàndem Miguel Gallardo i Juan Mediavilla, Martí o Pons. També altres dibuixants o guionistes: Nazario, Onliyú, Montesol, Ceesepe, Isa Feu i Roger. Però molts originals i arxius d’aquests últims, així com dels germans Farriol (Pepichek i Farry), han emprès ja el camí de Santander després de la seva compra per una prestigiosa institució privada, l’arxiu Lafuente, que també ha iniciat converses per fer el mateix amb un altre creador del grup, Mariscal, segons confirma Juan Antonio González Fuentes, coordinador general d’aquest arxiu, que afegeix que no hi ha contactes amb més autors i que no planegen adquirir nous fons de còmic.
Preocupa, i molt, afirma la directora general de Patrimoni, Elsa Ibar, des de la Generalitat catalana, aquesta fuga de fons d’autors capitals del comix barceloní (com l’underground denominava al còmic), sobretot dies després que la inauguració del Museu del Còmic de Sant Cugat, gràcies a la iniciativa privada, posés en evina
dència l’eterna paràlisi del projecte públic del centre de Badalona. Davant aquesta pèrdua patrimonial poc pot fer-se ja, però des del Govern català s’ha activat l’alarma. «Ens posarem en contacte amb Mariscal i amb Nazario per veure si una part dels seus fons pot quedar-se a Catalunya. Tot i que tenim una limitació en qüestió de diners, veurem què podem oferir i què poden demanar-nos». No obstant, afegeix Ibar, «nosaltres podem fer accions proactives però l’última paraula és dels propietaris».
Recorda, a més, que des de la Generalitat s’estan marcant unes polítiques d’adquisició «més enllà de la compra, amb dacions i donacions», i que museus com el MNAC tenen una línia clara de compra i adquisició, com explicava a aquest diari el seu director, Pepe Serra, que precisament avui revelarà la incorporació a la col·lecció d’una reveladora peça del còmic underground barceloní.
A la Generalitat encara «dolen» casos com el de l’arxiu de l’arquitecte barceloní José Antonio Coderch, adquirit pel ReiSofía, o el del fotògraf Agustí Centelles, comprat pel Ministeri de Cultura. En el cas Lafuente, admet Ibar,« ens falten mecanismes per detectar en quin moment desperta en els artistes la voluntat de fer aquests moviments», per poder reaccionar si es considera necessari, i lamenta «no poder entrar en el joc de qui paga més». «Sempre hi haurà qui tingui més diners que nosaltres. Però, tot i que tinguem pocs recursos, els estem potenciant i és prioritari per a la Generalitat tenir partides per a adquisició de patrimoni», assegura.
NO OFERT / Des de l’Ajuntament de Barcelona també lamenten la marxa d’aquest patrimoni, que segons fonts del consistori, no se’ls ha ofert. «Tot i que els recursos municipals són limitats, sempre que hem tingut al davant una oferta d’aquest tipus i una oportunitat de compra hem valorat la qualitat de l’obra i el seu interès públic, estudiant si és justificable la inversió, perquè no podem permetre’ns dilapidar fons públics i pagar xifres desorbitades», expliquen les mateixes fonts, que asseguren que sí que hi ha interès per part de l’ajuntament a mantenir-los aquí, i recorden que el 2002 La Virreina va acollir una gran retrospectiva sobre Nazario.
Segons la directora de Patrimoni, «no només es tracta de guardar aquest tipus de fons, sinó també de catalogar-lo, digitalitzar-lo, conservar-lo i difondre’l, amb exposicions, catàlegs o qualsevol fórmula de promoció, perquè el patrimoni continuï viu», directrius que també aplica escrupolosament l’arxiu Lafuente, amb qui estan oberts a organitzar mostres amb fons seus.
De fet, com avança González Fuentes, ja col·laboren de cara a octubre, en una exposició de disseny català al Palau Robert sobre el dissenyador Amèrica Sánchez. I és que aquesta adquisició de més de 5.000 documents de l’underground barceloní (fotos, cartells, originals, revistes, còmics, cartes, fullets...) és la primera de còmic feta per l’arxiu Lafuente, que des del 2009 construeix una col·lecció de 120.000 documents i 3.000 obres d’art des de finals del XIX fins als 80. Fa un any van arribar a un acord de col·laboració amb el Reina Sofía de Madrid i van crear a Santander un espai expositiu compartit.
Tot es deu a la voluntat i al somni personal de l’empresari càntabre, tot i que nascut a Galícia, José María Lafuente (1957), amo d’un grup empresarial lacti i col·leccionista de pro. «Té un olfacte o un sisè sentit per a les peces o àrees per descobrir, però que estan cridades a tenir interès en els pròxims anys», assenyala el coordinador de l’arxiu. A això s’hi suma el seu interès «per la visió revisionista de la transició des del punt de vista polític i cultural, i per l’expressió artística més oculta de finals dels 70, abans de la mort de Franco. Li interessa la contracultura, no la cultura oficial de l’època, i en això va ser essencial Barcelona i l’ecosistema del còmic underground».
Lafuente va contactar primer amb Ceesepe, amb les obres del qual nodreix ara una mostra en La Casa Encendida de Madrid. Va ser el dibuixant qui li va suggerir contactar amb la resta d’autors.
El coordinador de l’arxiu opina que «retenir un material no és un problema concret de Catalunya sinó que es dona en qualsevol lloc d’Espanya perquè hi ha institucions públiques que sovint no saben què fer-ne, o no tenen infraestructura o pressupost per conservar-lo o no saben com enfrontar-se a un mitjà com el còmic i sí a un picasso. O no saben conceptuar-lo o tractar-lo com a art o com a expressió artística o com la part important del patrimoni que és. També és una assignatura pendent per al públic en general».
El MNAC, que avui inaugura la mostra sobre ‘El Víbora’,
ha adquirit una reveladora obra del còmic de l’etapa