Paraula de Tolkien

Dees

Si alguna vegada t’has preguntat d’on surt la inspiració per a una cosa tan complexa com la Terra Mitjana,

Tolkien t’està esperant. La pel·lícula, que recorre la vida de l’autor des de la infància fins al moment en què comença a escriure El

Hòbbit, es balanceja entre diferents ritmes narratius, però la cançó és sempre la mateixa: som les històries que compartim, que sentim pròpies.

La ficció és una representació de la realitat que transcendeix el context. Ens allibera de les normes de conducta social; ens permet perdre’ns en la bellesa de la decadència humana amb tota impunitat i tornar a l’ordre establert sense tacar-nos. Ens permet recrear-nos en les nostres misèries i sortir-ne indemnes i, si tenim sort, tornar a casa amb alguna lliçó apresa.

Tolkien va crear la Terra Mitjana bevent del millor i el pitjor de la seva pròpia experiència; és un poema sobre el més pur i el més vil de la condició

humana. Va voler construir un món més honest, més noble, i sabia que aquest món, tan diferent del nostre, necessitava llengües noves. Els idiomes ens ajuden a articular la realitat, a dibuixar-nos-hi a dins, i Tolkien va inventar tots els idiomes de la Terra Mitjana per elevar la humanitat més enllà de la seva circumstància.

Els idiomes van donar forma al món. L’esperit va inspirar la necessitat d’un cos i així neix la Terra Mitjana: de la necessitat d’idiomes inventats d’explicar històries. Perquè les paraules són les emocions i idees que ens evoquen quan les utilitzem. Tolkien, estudiós de les llengües, sabia que idioma i ànima van de la mà. Sabia que les històries fan l’home i que, per això mateix, vius l’idioma que parles. El sediment de tota una cultura, les seves llegendes, el seu esperit, queda impregnat en cada paraula que utilitzes.

Ets filla i mare, collita i recol·lector. Heretaràs la humanitat. Així que ara digue’m: ¿quina història explicaràs?

La ficció és una representació de la realitat que transcendeix el context