Abusos, bogeria i música
L’actor Quim Àvila, dirigit per Iván Morales, entra en el torturat i humorístic univers del pianista James Rhodes L’obra ‘Instrumental’ cobra vida a l’Espai Lliure
No és fàcil ni agradable ni còmode enfrontar-se al vomitiu i delicat tema de l’abús sexual a menors. Un tema de què encara es parla poc, tot i que alguna cosa va canviar quan el valent pianista anglès James Rhodes (Londres, 1975) va editar Instrumental. Memòries de música, medicina i bogeria.
Un poderós text autobiogràfic, i un autèntic fenomen de vendes, que explica com el va afectar i com es va enfrontar molt després al trauma iniciat per un professor de gimnàstica que el va agredir sexualment quan només tenia 6 anys.
Rhodes es va agafar a la música de Bach com a taula de salvació per no tornar-se boig. Ni les drogues ni l’alcohol ni els centres psiquiàtrics que va visitar van poder salvar-lo, com sí que va fer l’art. La música el va ajudar a conviure amb aquesta profunda ferida, amb aquest terrible record que va denunciar quan tenia 31 anys. «Tant de bo aquest muntatge serveixi no només per visibilitzar els abusos. Estaré content que només un espectador que encara no hagi pogut verbalitzar la seva experiència surti amb una mica més de calma al seu interior», afirma Quim Àvila, l’actor protagonista d’aquest monòleg adaptat i dirigit per Iván Morales a l’Espai Lliure.
Sorpresa final
Àvila passa de llegir passatges del llibre de Rhodes a empatitzar totalment amb ell per transmetre els seus sentiments, la seva manera d’enfrontar-se al dolor i a la bogeria. El treball de moviment i dansa al costat de Carla Tovias és una de les claus del muntatge. També ho és la música. Un casset amb una gravació en viu de la versió per a piano que Ferruccio Busoni va fer del segon moviment de la segona partita per a violí de Bach, la
Xacona, va ajudar Rhodes en els seus pitjors moments. Jordi Busquets, col·laborador habitual de Quimi Portet i Albert Pla, responsable de l’espai sonor, utilitza diferents versions. Ell mateix ha creat una Xacona electrònica. «Vaig assignar a cada part de la partitura un sintetitzador particular i vaig crear la melodia principal amb una Gameboy, tot a un
tempo molt ràpid», explica el músic. Aquesta obra de 30 minuts s’ha convertit en una instal·lació sonora i lluminosa per posar en situació el públic a l’entrar a la sala. La banda sonora també compta, entre altres, amb passatges de les Variacions Goldberg gravades per Glenn Gould el 1955, i la versió de la Xacona a càrrec de la London Symphony, dirigida per Leopold Stokowski. I amb una sorpresa final.
Àvila actua, balla i controla els llums, posa discos, cassets o dispara efectes a través d’un sintetitzador en aquesta espècie d’habitació refugi on transcorre l’acció. És un espai on tot s’exposa sense amagar res, com fa Rhodes al llibre. Repartits per terra hi ha un tocadiscos, cendrers plens de burilles, una petaca de metall... Tots els cables que connecten diferents aparells de música i so també estan a la vista. Transparència total. El més ordenat és una paret feta amb matalassos de gimnàstica apilats.
«El llibre és una barreja de consciència, dolor, humor, irreverència, sinceritat i valor», afirma Morales, que ha intentat mostrar l’obra «sense caure en el melodrama» i «amb una sensibilitat enorme». Ha comptat amb l’assessorament de Vicky Bernadet, presidenta de la Fundació Vicky Bernadet contra l’abús sexual infantil. Segons les seves dades, el 23% de les nenes i el 15% dels nens pateixen abusos sexuals en l’actualitat a Catalunya, i d’ells només es denuncia en un 20% dels casos, que en la seva gran majoria es produeixen al si de la família. «Aquest tipus d’abusos són un tema a tractar amb urgència», apunta Morales. «Esperem que les 11 funcions previstes ajudin a donar-li més visibilitat i a trencar amb aquest tabú. L’abús, no només el sexual, és present en la nostra manera de relacionar-nos i hauríem d’erradicar-lo», afegeix el director, molt satisfet amb el treball d’Àvila. «Sense la seva honestedat i la seva valentia aquesta obra no es podria defensar. Els monòlegs funcionen quan els intèrprets es posen al límit de les seves capacitats actorals i les del Quim són gairebé il·limitades».
Als seus 25 anys, Àvila és un dels valors sorgits de la ja inexistent Kompanyia Lliure. Instrumental ha sigut l’únic d’aquests monòlegs previstos que finalment veurà la llum a l’Espai Lliure, però no serà l’única versió. El llibre de Rhodes arribarà al cine amb Adrew Garfield com a protagonista en un film de James Marsh (La teoría del todo) que es rodarà a finals d’any a Anglaterra.
«Tant de bo el
muntatge serveixi no només per visibilitzar els abusos sexuals infantils», diu l’actor El director fuig del melodrama i opta per adaptar l’obra «amb enorme sensibilitat»