El dramaturg Fonalleras

Segons sembla un noi d’Alacant no solament ha tret un 10 en els estudis de batxillerat, sinó un 14 sobre 14 en les proves d’accés a la universitat. Fer-ho més bé és impossible. És a dir, estem davant d’un geni en potència. Més encara: davant d’una persona que ja ha demostrat amb contundència que pot aspirar a triomfar en qualsevol camp del coneixement que es proposi. Des de la física quàntica a la supercomputació, des de la biomedicina a la genètica, des de l’aeronàutica a l’enginyeria de ponts i camins.

La gran sorpresa (i no és la primera vegada que passa) és que

aquest noi ha decidit ser dramaturg. Quan algú que ho pot fer tot decideix fer una cosa que no exigeix (¡en aparença!) el grau d’intel·ligència i saviesa que ell ha certificat, és a dir, quan es trenquen expectatives, la societat reacciona amb un però. Ens oblidem de l’i i utilitzem l’adversatiu. No llegim: «És el millor i farà teatre», sinó «podria fer ciències exactes, però diu que es dedicarà a l’espectacle». La convenció ens imposa la lògica dels resultats immediats i previsibles. Hem oblidat que l’interior de l’ésser humà és més ignot i obscur (i potser més exigent) que l’espai sideral. ☰