Abderraman Riverola

Poc importa si va ser àngel o dimoni. Bel·licós o protector de la cultura. O les dues coses alhora. El bust d’Abderraman III ha sigut retirat d’una plaça de Cadrete (Saragossa) com s’expulsa una poma podrida d’una panera de fruita, un cabdell de llana entre cintes de seda o un lladre del jardí. Com es treu tot el que es considera aliè, diferent i nociu. És a dir, per no considerarlo espanyol.

El més extraordinari del cas és que Espanya no existia al segle X. I que Abderraman III va néixer al califat de Còrdova. Igual que el seu pare, i el seu

avi, també el seu besavi i rebesavi i uns quants més. ¿Quantes generacions considera Vox que són necessàries per considerar algú lligat a la terra que trepitja? Totes o cap. Perquè, en realitat, no es tracta d’això.

Vox expulsa tot el que no encaixa amb la seva obtusa mirada. I per fer-ho arruga les pàgines de la història, de l’ètica i fins i tot de l’estètica. Circula per les xarxes una imatge que uneix el perfil de Santiago Abascal i un retrat d’Abderraman III. Clavadets. I la tonteria té la seva gràcia. Tot el que és humà és similar, només la desraó ens separa. ☰