Cap a una Europa intercultural
El dia 26 de maig, es van celebrar les eleccions que han configurat el Parlament Europeu per a la legislatura 2019-2024. L’agenda d’aquestes eleccions ha estat marcada per l’ascens de l’extrema dreta, el replegament identitari i el rebuig a la immigració. Sense anar més lluny, hem sentit com alguns candidats afirmaven que la immigració és el dissolvent més greu de la Unió Europea. Se’ns dirà que han crescut menys de l’esperat, però pocs són massa. I el més greu és que afecten el posicionament de la resta, aprofundeixen en la crisi d’identitat política europea, sobretot, causada per la renúncia als seus valors fundacionals.
El resultat (o la causa) és que l’agenda política de la Unió Europea està obsessionada en una impermeabilitat impossible de fronteres i per a res ajuda els ciutadans a aprendre a viure en el món obert en el que estem. Pretendre l’aïllament humà del continent no aguanta la més simple prospectiva demogràfica: d’aquí al 2050 Europa perdrà uns 150 milions de persones en edat de treballar, mentre que l’Àfrica en guanyarà prop de 750. En aquest context, ¿saben quines són les previsions per anuals de visats de treball? Poc més de 30 mil persones.
¿Realista? Gens ni mica.
I mentre tanquem els ulls a la realitat demogràfica i prediquem el perill de la barreja, ¿com és l’Europa d’avui? Amb quasi 40 milions de persones amb nacionalitat estrangera i 20 més que han adquirit una nacionalitat europea en els darrers anys. I creixent.
ÉS URGENT
que canviem el relat sobre la realitat migratòria que es fa a la ciutadania europea. És el moment en què Catalunya ha de fer sentir la seva veu i compartir la seva proposta de convivència amb Europa. Per això al desembre de l’any passat vam reunir l’Assemblea Europea de Regions a Barcelona sota el lema Promou
re la diversitat a les regions (¡regions! Que poc que ens agrada el qualificatiu i prou que sabem que som nació, però aquesta és una de les lligues en la quals ens hem d’explicar), i vam començar un treball en xarxa que ara ha fet una nova passa quan l’Assemblea de les Regions Europees acaba d’aALEX R. FISCHER
provar un nou posicionament en la matèria, liderat per Catalunya, titulat Cap a una Europa Intercultural.
El posicionament emfatitza la necessitat de garantir la igualtat de drets i deures de tota la ciutadania contra les limitacions a drets fonamentals. Contra l’imaginari de la impossible (i indesitjable) societat homogènia, fem que el sentit de pertinença arribi a tothom, coneixent i reconeixent la diversitat com un actiu. Contra la segregació, el desconeixement i el prejudici, defensem la interacció positiva entre tots els ciutadans, independentment del seu país d’origen, el color de la pell o les conviccions. I per fer tot això cal, també, que l’agenda política s’apropi al terreny, a les persones, i reconegui el paper dels governs subestatals que són els que, en molts estats de la Unió, gestionen les polítiques clau del procés d’inclusió com són educació, treball, salut o afers socials.
En aquest camí no estem sols. Comptem amb el suport, ara ja oficial, de l’Assemblea de les Regions Europees, d’un grup de governs subestatals i amb la col·laboració fonamental del Consell d’Europa. Hem començat a treballar amb la perspectiva d’impulsar un canvi en l’agenda europea i, des dels territoris, anar construint una altra manera de fer Europa, des del reconeixement de la diversitat de les nostres societats, per la inclusió i la igualtat, fomentant l’intercanvi i la trobada entre tota la ciutadania.
L’OBJECTIU
de crear una aliança de territoris europeus que vulguin implementar la interculturalitat com a eix vertebrador de les polítiques públiques vol fer virar Europa de l’obsessió per la frontera a la construcció de la societat cohesionada, incrementar el nombre de ciutadans que es visquin la societat intercultural com un benefici i tornar a posar l’esperança en Europa com a garant de drets i llibertats. Com a continent refugi de la defensa dels drets humans. Com a continent que, també cal dir-ho, prepara la seva societat als reptes econòmics del futur. I avui, Dia Mundial de les Persones Refugiades, reivindiquem aquesta Europa on la defensa dels drets fonamentals, com el dret a ser acollit quan ets perseguit, ens retorni l’orgull de ser europeus i convidi tots els ciutadans, hagin nascut on hagin nascut, a sentir-se’n membres. ☰ Secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat.