Pla per prevenir la desatenció als fills
La xarxa de centres d’orientació a les famílies es quadruplica Els usuaris reben suport psicològic i educatiu
Cap pare neix ensenyat. De vegades, per l’estrès; d’altres, pel desassossec o per no saber quina porta obrir, hi ha qui pot optar per estripar el carnet de paternitat. Situacions que en casos extrems comporten fins i tot una intervenció institucional. A Catalunya hi ha ocasions en què la Generalitat ha d’actuar retirant la custòdia, per exemple en casos de desatenció parental. Per prevenir qualsevol cas de maltractament i ajudar els pares a tenir més eines educatives, el Govern ha impulsat un pla pilot amb què finança 21 centres d’ajuda que oficialment es denominen Servei d’Orientació i Acompanyament a les Famílies (SOAF). Fa tres anys, només algunes entitats amb escassos fons econòmics oferien aquest suport.
En total, els SOAF van atendre l’any passat 2.367 famílies. Una és la de la Matilde, una dona que no vol revelar el seu nom real. Fa uns quants mesos va descobrir que la seva filla s’autolesionava a casa tallant-se les venes. «Vaig veure les fulles amb sang a sota del llit i ho vaig relacionar amb les ferides que tenia als braços», relata. Ja feia mesos que la seva filla li demanava no anar a classe. Havia desenvolupat fòbia al sistema escolar. Aquesta mare reconeix que estava «desbordada» i no sabia on demanar ajuda.
En la Fundació Marianao va començar a descobrir com acompanyar i ajudar la seva petita. Tot i que també es va adonar que el seu marit no estava a l’altura. «Es va desentendre de la ca
sa, dels fills; estava sola davant de tot», recorda aquesta dona treballadora. «He après a no ser tan negativa ni tan exigent; intento recolzar-la més en el que li agrada», assegura la mare. Ella ha après, entre altres coses, a calibrar els càstigs i els esbroncs; també ha rebut recolzament psicològic de la fundació. «He començat a dedicar-me temps a mi; participo en alguns tallers que fan aquí, en l’entitat», explica amb un somriure. «Costa demanar ajuda, però a nosaltres ens va servir». La seva filla ara va tornant a classe amb ajuda psicològica. La mare ha descobert que també necessita un espai per a ella. Ja pràcticament estan donades d’alta del servei.
800.000 EUROS El 2014 eren cinc els SOAF que a tot Catalunya comandaven diverses oenagés de manera voluntària i sense aportació pública: Marianao (Sant Boi de Llobregat), Trinijove (Barcelona), Projecte i Vida (Vic), el Casal dels Infants al barri de la Mina (Sant Adrià de Besòs) i Cassià Just (Cornellà de Llobregat). Ara, després del recolzament de la Generalitat, ja són 21 unitats, finançades en total amb 800.000 euros des de fa dos anys. Es tracta d’un «pla pilot», en paraules del secretari general de protecció social del Govern, Francesc Iglesias, pronunciades en un congrés de la Fundació Pere Tarrés. Cobreixen 10 comarques i 11 ciutats, tot i que encara queden moltes zones per atendre.
SALUT MENTAL El resultat és que gairebé el 25% dels casos han acabat derivats a centres ambulatoris de salut mental. En la majoria de situacions, el pacient és el menor, però també hi ha pares que requereixen aquests serveis psicològics. Només en un 7% dels casos s’ha practicat mediació i, en canvi, més de la meitat pateixen algun tipus de pobresa, perquè han sigut traslladats als serveis socials de les seves localitats.
CRISIS D’ADOLESCÈNCIA Els que truquen a la porta d’un SOAF ho fan per motius molt diferents. «Normalment acostuma a ser en moments de crisi, de canvis, especialment quan els nens comencen l’adolescència», explica Sara Escudero, psicòloga d’aquesta unitat a Sant Boi de Llobregat, que l’any passat va atendre 361 persones. Entre alguns dels serveis hi ha el recolzament terapèutic, l’educatiu, la formació en parentalitat positiva i tallers de creixement personal.
Tenen llista d’espera, especialment de famílies que viuen a ciutats on no hi ha aquest re
curs, com ara Gavà, Viladecans i Castelldefells. Aquesta treballadora atén majoritàriament les famílies en teràpies psicològiques i grupals, tot i que també disposen d’una educadora social. Fa gairebé 10 anys que està en aquesta unitat, que durant molt temps es va sostenir amb voluntaris. «Veiem de tot», explica. Tot i que la majoria de casos que atenen són famílies derivades per les escoles o els centres dels serveis socials de la ciutat.
CONTROL MASCLISTA «Molts pares es pensen que el problema es troba en els seus fills, però a poc a poc afloren els problemes de les parelles i la parentalitat», assegura. Per exemple, un cas que els va arribar d’un institut perquè un adolescent feia uns quants mesos que tenia un comportament estrany, molt distret. «Va resultar que la mare estava sotmesa a un control brutal per part del seu marit; no podia fer res sense el seu consentiment; fins i tot li revisava el mòbil cada dia i decidia si podia sortir de casa». Situacions com aquestes afecten els menors, però en realitat el problema rau en la família. Ara, la mare està començant a adonar-se dels mals de tot aquest control i es planteja la separació per al seu benestar.
En ocasions, els usuaris són pares molt joves, dones que es queden embarassades en l’adolescència i a qui falten eines, sobretot educatives, per relacionar-se i educar els seus fills. «No passa res per demanar ajuda i intentar acompanyar de la millor manera que puguem», assegura aquesta psicòloga, que opta sempre per escoltar, donar consells i recomanacions. «Imposant un criteri no ajudarem en res; es tracta que les famílies sàpiguen veure el que està fallant i ajudar-los a trobar una solució pactada entre ells», aclareix.