‘Underground’ al MNAC
Una exposició ret homenatge als autors de la trencadora revista ‘El Víbora’, nascuda fa 40 anys Obres de Nazario, Gallardo i Max, entre altres, proven la seva rellevància artística i històrica
El número especial del cop d’Estat va demostrar una insòlita reflexió
irònica sobre el que va passar el 23-F
S’havia de dir Goma-3, fins i tot ja estava feta la prova de la primera portada, dibuixada per Nazario, però a finals de 1979 algú del ministeri va cridar l’editor Josep Maria Berenguer i el va avisar que potser no era gaire bona idea, en un moment tan sensible pels atemptats d’ETA, que aquella nova revista per a adults, que portava el subtítol de Comix para supervivientes i que arribaria als quioscos el desembre d’aquell any, evoqués l’explosiu. En aquella incipient democràcia no va ser censura, aquell grup de joves autors que l’havien de fer realitat, la majoria sorgits de la contracultura a la Barcelona dels 70 –Nazario, Roger, Isa Feu, Marta Guerrero, Laura Pérez Vernetti, Mariscal, Gallardo, Pons, Martí, Carratalá, Montesol, Ceseepe, Max, Ca
longe, Jaime Martín i Pamies– no ho haurien acceptat. Però sí, van canviar el nom i va néixer El Víbo
ra. I van entrar en la llegenda del còmic. Ara, 40 anys després del seu naixement, revista i creadors reben un homenatge acurat i merescut en forma d’exposició en un dels temples de l’art català, el MNAC. El Víbora. Comix contracultural,
que es podrà veure del 21 de juny fins al 29 de setembre i reuneix 100 portades, 38 obres originals, fotografies i documentació, està comissariada per Antoni Guiral i el conservador del museu Àlex Mitrani. «Va ser una revista que va trencar motllos, feta pels autors, com sempre deia el desaparegut Berenguer, que escrivien i dibuixaven collectivament. Van recollir l’esperit de l’underground, clandestí i provocador, de revistes dels últims anys del franquisme com
Star o El Rrollo enmascarado –explica Guiral–. El 1979, ja a la Transició, hi havia necessitat d’explicar coses, els autors volien explicar les seves històries amb llibertat, reflectien el que passava al carrer, amb ironia, amb paròdia i amb costumisme. Va arribar a vendre entre 40.000 i 50.000 exemplars al mes».
Havien recollit el testimoni del comix, la historieta contracultural i alternativa nord-americana dels 70, que trencava amb el còmic comercial. Van ser autors transgressors que van crear personatges també transgressors: subversius, marginats, llibertaris, transvestits, gais o drogoaddictes... Des de Nazario, amb la seva detectiu trans, Anarcoma, que recorria els baixos fons del Barri Xino i ara llueix seductora en un original de la mostra, al quinqui canalla Makoki, que la mira des d’un altre plafó, creat per Juan Mediavilla i un Miguel Gallardo que apareix en una foto, assegut a terra al Rastro madrileny intentant vendre’n exemplars.
VIDA NOCTURNA Més enllà de les anècdotes de llibertinatge i vida nocturna esbojarrada que va acompanyar aquell grup de creadors, van desenvolupar un compromís sociològic i polític i una crítica de la societat que van demostrar amb escreix treient al cap de pocs dies del 23-F un número especial mític del cop d’Estat de 1981, que al MNAC recorden dibuixos de Max i Isa Feu, i que fins i tot va portar una historieta del nordamericà Gilbert Shelton. «No es van quedar acollonits com molts altres, sinó que van mostrar una reflexió irònica i sardònica sobre el que va passar, una cosa que cap altre mitjà de premsa o comunicació va tenir nassos de fer», admira Guiral, que admet que avui, «en aquesta època d’una correcció política tan estúpida, una revista com El
Víbora tindria molts problemes». Destaca «la qualitat artística i
extraordinària» d’uns autors que, apunta Mitrani, després d’aquella època, alguns van seguir al còmic, altres es van decantar pel disseny, com Mariscal, per la il·lustració o per vessants més pictòrics, com Montesol o Roger Subirachs, fill de l’escultor, de qui assenyala en una paret de la mostra una gran tela acrílica de 1987, amb referències a Mondrian i Pollock. «És art amb majúscules que dialoga amb la tradició de les avantguardes. Són artistes d’avantguarda que van vehicular la seva obra via publicacions de còmic», considera el conservador.
La revista, que es va deixar de publicar el 2004, havia nascut gràcies al fet que l’editor Josep Toutain li va deixar els diners necessaris a Berenguer, que molt aviat va fundar Ediciones La Cúpula, que avui capitanegen l’històric editor Emili Bernárdez i Natalia Mosquera, encara amb alguns grans autors internacionals fidels que van passar per les pàgines de la revista com Robert Crumb, Shelton o Peter Bagge.
La mostra, pensada per a tota mena de públic, deixa constància de les senyes d’identitat d’El
Víbora: la lluita contra l’ordre i el poder establert, fos polític, econòmic o cultural, ser una historieta bàsicament urbana, amb la ciutat de Barcelona com a escenari, sobretot els seus baixos fons. I també l’oferir una visió del sexe lliure, desinhibida i sense tabús, lúdica i lúbrica. Exemple d’això és una lliçó pràctica i explícita en vinyetes de com fer un cunnilingus, una obra d’Isa Feu, o els originals protofeministes de diverses historietes de Laura Pérez Vernetti o Marta Guerrero.
La mostra sorgeix d’una nova col·laboració del Còmic Barcelona amb el museu que dirigeix Pepe Serra, que insisteix a fer caure les etiquetes d’alta i baixa cultura i continua apostant per una línia de treball per portar el còmic al mig per diferents vies: exposicions, editant còmics lligats al centre de la ciutat (com Gòtic, que tindrà continuïtat) amb sinergies amb estudiants de l’Escola Joso o incorporant nous fons d’historieta a la col·lecció.
La transgressió, la subversió, la crítica, la llibertat
sexual i l’àmbit urbà van ser les seves senyes d’identitat