«És una novel·la plantejada
com un artefacte ambiciós, i en surt airosa», va dir una integrant del jurat
tat i impossible d’aconseguir a les llibreries i l’última per la retirada en bloc de tots els finalistes després d’una decisió del jurat que vulnerava les bases del concurs. ¿Què passaria aquesta vegada? No va passar res. Res més enllà del que és literari, per a alleujament general. Ha aconseguit el guardó a la millor novel·la publicada en català el 2018 el treball de l’escriptor mallorquí Melcior Comes (Proa), la història d’una estirp de sabaters d’Inca amb secret pel mig i rerefons de Transició espanyola. «Una lectura aparentment lleugera que no renuncia a tractar temes interessants», va manifestar el guanyador.
La 48a edició del premi l’adorna un fresc aire de punt i a part, o almenys de començament d’etapa. Jordi Casassas, president de l’entitat convocant –l’Ateneu Barcelonès–, va expressar la satisfacció de la institució per «recuperar la normalitat del premi» i va qualificar d’«irregulars» les dues últimes edicions, marcades per «dinàmiques i circumstàncies afegides que no són agradables», i que va lamentar en nom de la institució. «Ja hi ha prou incerteses en aquest país per afegirne una altra», va assenyalar.
Fruit de les convulsions, canvi de format: aquest any no hi va haver participació popular. Un jurat compost per dos periodistes culturals (David Castillo i Jordi Nopca), una llibretera (Marina Porras), una escriptora (Ada Castells) i un acadèmic (Joan Santanach) van escollir una llista d’11 finalistes a partir de les propostes de cada un. El nom del guanyador no va ser producte d’una decisió unànime, però és que «la collita d’aquest any ha sigut molt bona», van dir. Del tipus de literatura que proposa Comes, que en parli el mateix autor.
«S’ha de donar al lector una bona experiència». «Crec que els llibres han de ser entretinguts». «M’he servit molt d’estil, de la veu narrativa». Van circular noms que d’una manera o d’una altra han influït l’escriptor, com ara Philip Roth, Balzac i Porcel. L’elogi més contundent va ser de Marina Porras: «És una novel·la plantejada com un artefacte ambiciós, i en surt airosa».