Vostè té cara d’emoji
Fins fa poc la gent anava a la perruqueria o al barber ensenyant la foto d’alguna estrella del rock, del cine, de la televisió. Èpoques en què van abundar als carrers cosines llunyanes de Julia Otero amb cabelleres de coronat mohicà o tipus amb tupès de James Dean. Jo mateix, en l’adolescència, havia anat amb la meva carpeta d’institut plena de fotos de Pete Townshend o Ringo Starr per demanar un mop top, sempre amb resultats més aviat pèssims i, més recentment, un dia vaig sortir de la barberia amb un pentinat lamentablement similar al de CR7 (gairebé vaig emetre el seu emblemàtic crit).
Ara, segons l’associació americana de cirurgia estètica, més de la meitat de clients van a les clíniques amb el seu iPhone per ensenyar fotos d’ells mateixos on han aplicat filtres de Snapchat i Instagram. A la Xina, el 54% dels que es van sotmetre l’any passat a retocs cosmètics
tenien menys de 28 anys i tots es van utilitzar a si mateixos com a models retocats: ulls Disney, pupil·les rutilants, faccions afiladíssimes, llavis embuatats. Al fenomen l’han anomenat
Snapchat dysmorphia i s’hi manifesta una cosa encara més curiosa: el sentiment d’inferioritat no ja amb la bellesa de models o intèrprets, sinó amb un mateix a les fotos amb filtres afavoridors. « Me miro en el espejo y soy feliz. Grabo cintas que he gra
bado con mi voz », la cançó Autosuficiencia, de Parálisis Permanente, és ara: «Em miro a Instagram i soc infeliç».
Aquests dies veia també a la fantàstica sèrie Years and years una adolescent d’un futur imminent que ja no ensenya gairebé mai la seva cara, sinó que parla amb filtres reals amb cara de gosset o emoticona. I els demana als pares ser transhumana.
És curiós com la ficció distòpica ho té cada vegada més difícil. S’estrena una sèrie que sembla un diagnòstic lúcid, però cinc minuts abans ja ha sortit la notícia que passa una cosa semblant. És molt probable que ara mateix algú estigui reclamant assemblar-se a un emoji. Jo vull l’estupefacte, que té els ulls com plats i les galtes vermelles. O els que ploren desconsoladament: el de riure i el de pena, per torns.