Cuidar-nos Riverola
La plaça de Sant Jaume es converteix en l’abocador de tots els insults en la reelecció d’Ada Colau. Davant les crítiques a aquesta reacció, les xarxes es poblen d’imatges de les càrregues brutals de la policia durant l’1-O. Inés Arrimadas parla del sofriment patit per la gent de Cs a Catalunya per carregar contra Manuel Valls: «Ens hem partit la cara, hem patit amenaces de mort, agressions, persecucions...»
En el seu comiat com a alcaldessa, Manuela Carmena (Espanya és avui una mica pitjor sense ella en política) anima a «cuidar la democràcia com cuidem
els afectes, les amistats, els amors i també les institucions, que és l’estructura de pau que permet la vida social, les nostres il·lusions i el desenvolupament personal». Aquests últims anys hem cuidat molt poc la nostra democràcia. Des del PP desatenent els seus principis fins al procés adulterant-la. Aquest maltractament no es queda flotant en el cel de les institucions; degota com pluja fina fins a anar calant-nos a cadascun de nosaltres. Ens hem cuidat molt poc. I han arribat el desemparament i la incomprensió. La crispació, la violència larvada, ja és aquí. la seva tutela judicial efectiva, ja que la complexitat del procediment per sol·licitar asil o protecció subsidiària i el desconeixement que tenen pot posar en risc els seus drets, cosa que no podem permetre com a defensors dels drets humans.
L’Observatori madrileny contra la LGTBIfòbia va registrar l’any passat 345 incidents d’odi a la regió. L’entitat va detallar que el perfil de l’agressor era el d’un home d’uns vint anys, un perfil que també va esbossar l’Observatori Contra l’Homofòbia de Catalunya en relació amb les agressions LGTBI-fòbiques en l’àmbit del lleure nocturn.
Homes, sovint familiars de la víctima, són també els responsables de les anomenades
un eufemisme per designar les violacions que pateixen moltes lesbianes amb la suposada finalitat de la seva orientació sexual. Es tracta d’un delicte transversal a nivell global, present en societats tan dispars com la peruana, la brasilera o la sud-africana.
Precisament, l’investigador Kopano Ratele va publicar el 2014 un estudi que analitzava possibles causes de les agressions homofòbiques al país de Nelson Mandela. Ratele apuntava que la violència contra gais i lesbianes és una manera de consolidar la masculinitat de molts homes africans, una identitat de gènere posada en qüestió per les ràpides transformacions econòmiques i socials que travessen alguns dels països del continent. Això fa que els valors associats amb el que és percebut com a com l’èxit econòmic, siguin més difícils d’aconseguir. De fet, Ratele assenyala que la comunitat LGTBI, que ja per si mateixa qüestiona les convencions del que es considera socialment un home, apareix com a cap de turc per desviar l’atenció dels fracassos de les elits.
Podem prendre la relació entre masculinitat hegemònica i discriminació contra persones LGTBI de Ratele com a punt de partida per estudiar les agressions a Catalunya i Espanya. La joventut dels agressors podria apuntar al vincle entre la violència i la construcció de la identitat com a home. De fet, igual que l’alt-right nord-americana, el partit ultradretà Vox, que també aposta per una masculinitat agressiva i dominant en conflicte amb les dones i el col·lectiu LGTBI, veu els homes joves com un nínxol on captar adeptes.