Els drets dels refugiats
L’actual onada de migracions –possiblement la més alta mai registrada en el món després de la segona guerra mundial– té la seva base en les situacions de conflicte extrem procedents de l’Àfrica occidental i el Pròxim Orient (Síria i l’Afganistan) que han obligat, segons dades de l’últim informe de l’ACNUR sobre
prop de 70,8 milions de persones a abandonar casa seva per salvar la vida. Una xifra que representa la població que tenen països com Tailàndia o Turquia, i que indica que l’últim any hi ha hagut 2,3 milions de persones més desplaçades fugint de persecucions respecte a l’any passat.
Aquest fenomen dramàtic posa de manifest que han fallat les polítiques de gestió, assistència i tractament d’aquesta allau de refugiats a Europa. Les dades del nostre país ens interpel·len com a Estat membre de la Unió Europea. Així, a Espanya, 16.846 persones procedents de Veneçuela i 10.122 colombians i colombianes han demanat protecció internacional els primers cinc mesos de l’any sense que s’hagi donat una resposta eficaç a aquestes peticions.
Davant aquesta realitat crua es fa necessari transmetre una crida generalitzada als
recentment escollits parlamentaris europeus, apel·lant als valors fundacionals d’Europa que són la solidaritat, la igualtat i la dignitat humana, perquè la seva prioritat se centri a revertir aquesta situació tràgica. És inconcebible negar el dret humà a la mobilitat, sobretot quan es tracta de defensar un bé tan fonamental com la vida, quan les persones es veuen obligades a fugir perquè els seus Estats han sigut incapaços d’oferir un clima de pau i de protecció dels drets dels seus ciutadans davant atacs greus que es converteixen en crims de lesa humanitat.
al desenvolupament del concepte social dels drets de la persona que es va poder vertebrar un ordenament jurídic supranacional que tingués en compte la dignitat de l’individu com a bé suprem, aconseguint grans avenços en matèria de drets civils. En aquest sentit, es pot assenyalar que és la comunitat internacional la que ha de procurar la protecció internacional de les persones, almenys aquest és el mandat nascut de l’article 1 de la Declaració Universal de Drets Humans, que sentencia que «tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets».
L’advocacia com a garant dels drets i les llibertats de les persones assumeix també una responsabilitat social, expressada fonamentalment en la defensa i promoció en l’accés a la justícia, l’Estat de dret i els drets humans; però també en la generositat de defensar causes socials, i ens fa erigir-nos en portaveus del sentiment col·lectiu de temes que afecten l’interès públic. El dret a l’asil no és una qüestió individual, la història demostra que ningú està exempt d’haver de sol·licitar asil o refugi.
Per aquesta raó, des del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona reivindiquem la transcendència de l’assistència lletrada des del primer moment de l’arribada dels refugiats i refugiades al nostre país per garantir
de no devolució és un component fonamental de la prohibició consuetudinària de la tortura i els tractes o càstigs cruels, inhumans o degradants a qualsevol persona. El paper de l’advocacia davant la defensa dels drets dels refugiats i refugiades és fonamental, ja que només l’assistència lletrada especialitzada en garanteix l’eficàcia. És per aquesta raó que és essencial que la seva actuació no quedi confinada pels límits del procediment administratiu o judicial, sinó que s’ha de promoure que sigui prèvia al seu inici, detectant les situacions creditores de protecció internacional. Tan essencial és la detecció de les situacions de perill com la defensa dels interessos i drets en el marc del procediment normatiu adequat.
Avui resulten més vigents que mai les paraules d’Eduardo Couture a la seva obra
«Tingueu fe en el dret, com el millor instrument per a la convivència humana; en la justícia com a destinació normal del dret, en la pau com a substitutiu bondadós de la justícia, i per damunt de tot, tingueu fe en la llibertat, sense la qual no hi ha dret, ni justícia ni pau».