El repartiment de poder divideix els dirigents de la UE
El PPE no cedeix i s’aferra al seu impopular candidat Weber per a la Comissió Les trobades bilaterals entre els líders no desbloquegen la situació
El calendari és complicat i el temps empeny. El 2 de juliol es constitueix el Parlament Europeu que haurà d’elegir nou president i els caps d’Estat i de Govern europeus volen tenir dibuixat aleshores el puzle d’alts càrrecs que manarà a la Unió Europea els pròxims cinc anys, inclosa la presidència de la Comissió Europea. Les negociacions de les últimes hores entre els tres grans grups polítics –el PPE, socialistes i liberals– no han desbloquejat la situació i la cimera que va començar ahir a Brussel·les va arrencar dividida.
El PPE, el partit més votat en les eleccions del 26 de maig, se segueix aferrant amb totes les seves forces al seu candidat oficial a presidir la Comissió Europea, l’alemany Manfred Weber. Els socialistes, per la seva banda, ho fan amb l’holandès Frans Timmermans, mentre que els liberals amb la danesa Margrethe Vestager. Aquestes dues últimes formacions porten setmanes maniobrant per acabar amb el monopoli institucional del PPE –que ocupa les tres grans presidències de la Comissió, el Consell i l’Eurocambra– o almenys perquè els democristians reemplacin Weber.
El candidat alemany no suscita el consens necessari ni entre els líders europeus, que han de ratificar l’elegit per majoria qualificada, ni tampoc al Parlament Europeu, on es necessita una majoria absoluta.
«Necessitem una doble majoria. No elegirem ningú que no tingui possibilitats de ser elegit al Parlament Europeu. Dos partits a l’Eurocambra (socialistes i liberals) han dit que no votaran per Weber, així que ja veurem. No soc aquí per dir a qui no hi vull, sinó per veure quin candidat té el recolza
ment més gran aquí i al Parlament Europeu. No podem permetre’ns una crisi addicional», va avisar el primer ministre luxemburguès, Xavier Bettel.
Tenint en compte la negativa dels grups socialista i liberal a l’Eurocambra, ¿té Weber encara alguna oportunitat? «És molt competent. Té molta experiència i crec que (el càrrec) li va molt bé. Necessitem trobar la manera de dir sí i fins ara molts col·legues han estat buscant només la manera de dir no. I no hauria de ser així», va avisar el primer ministre letó, Krisjanis Karins, un dels negociadors del PPE, que ha tornat a fer pinya amb el seu candidat.
LES ALTERNATIVES / «Considero que el paper de França és intentar buscar una solució constructiva, no tancar cap camí i aconseguir fer emergir el millor equip per a Europa. No em vull tancar en un nom perquè vull ajudar a construir col·lectivament», va concloure el president francès, Emmanuel Macron, el més crític públicament amb Weber. Entre les possibles alternatives conservadores sobre la taula hi ha el francès Michel Barnier; el primer ministre croat, Andrej Plencovic; la presidenta croata, Kolinda GrabarKitarovic; l’excomissària búlgara Kristalina Georgieva i fins i tot la mateixa Angela Merkel.
El problema és que cap d’ells compleix el requisit d’haver sigut spitzenkandidaten en les passades eleccions europees. «A Alemanya, tant el meu partit com el Partit Socialdemòcrata (SPD) som partidaris del principi que el president de la Comissió ha de ser un dels candidats principals. Però és veritat que no tots els països membres hi estan d’acord», va admetre Merkel.
Entre els ferms opositors, hi ha Macron. «Són una forma de
Emmanuel Macron PRESIDENT FRANCÈS «El paper de França és intentar buscar una solució constructiva i fer emergir el millor equip per a Europa» Angela Merkel CANCELLERA ALEMANYA «A Alemanya som partidaris del principi que el president de la Comissió sigui un dels candidats» Leo Varadkar PRIMER MINISTRE IRLANDÈS «De vegades és més fàcil elegir el Papa que repartir aquest tipus de càrrecs a la Unión Europea»
ficció europea. No tenen una legitimitat democràtica europea. S’ha de sortir d’aquesta trampa i assumir la nostra responsabilitat en col·laboració amb el Parlament Europeu», va assenyalar el president francès.
El president del Govern espalem nyol, Pedro Sánchez, sí que recolza, a diferència de Macron, la figura del spitzenkandidaten per a la Comissió. I el seu aspirant continua sent Timmermans, malgrat que fonts de la Moncloa reconeixen la dificultat d’alçar-lo fins aquest lloc. «Vollançar el missatge que totes les famílies treballarem en una agenda conjunta. És important traslladar una imatge d’unitat», va explicar Sánchez.
Després de les trobades bilaterals de les últimes hores, la gran discussió va arrencar ahir a la nit durant un sopar de treball amb una anàlisi del president de la UE, Donald Tusk, en què va resumir el resultat de les seves discussions dels últims dies i hores. «En vista de les dificultats que hi ha, és possible que no puguem fer encara una proposta al Parlament sobre la presidència de la Comissió», va admetre Merkel. «De vegades és més ràpid elegir el Papa que repartir aquest tipus de càrrecs», va afegir l’irlandès Leo Varadkar. Els diplomàtics europeus es conformen si la cita serveix per «reduir opcions» i poder tancar l’acord l’1 de juliol.
Weber no suscita consens ni entre els líders ni al Parlament,
que han de ratificar el candidat