L’atac iranià a un dron dels Estats Units escalfa la regió
Trump diu que li ► «costa creure» que se l’hagués abatut «intencionadament» Teheran assegura ► que l’artefacte va entrar al seu espai aeri, i Washington ho nega
De paraula ni els Estats Units ni l’Iran volen la guerra, però les accions de tots dos continuen intensificant una perillosa escalada. L’últim element d’alarmant desestabilització ha sigut l’acció de la Guàrdia Revolucionària iraniana, que ahir a la matinada va abatre un dron d’espionatge i vigilància nord-americana RQ-4 Global Hawk, una acció confirmada per les dues parts tot i que amb transcendentals diferències en les versions.
Teheran va assegurar que l’artefacte d’espionatge va entrar al seu territori, va ser interceptat a la província d’Hormozgan i va qualificar el fet d’una «agressió» que es disposa a denunciar davant les Nacions Unides.
Washington, mentrestant, defensa que l’aparell no pilotat volava en espai aeri internacional sobre les aigües de l’estret d’Ormuz, l’escenari on la set
mana passada van ser atacats dos petroliers en un altre incident sobre el qual els dos països mantenen diferents versions. Un portaveu de l’Exèrcit dels EUA va definir l’acció d’«atac no provocat».
CAIGUDA EN LES BORSES L’episodi torna totes les mirades ara al president nord-americà, Donald Trump. En una entrevista dimecres a la nit amb la cadena conservadora Fox va dir: «No em preocuparia per res», però ahir el seu missatge va ser més inquietant. Primer va escriure a Twitter: «L’Iran ha comès un greu error». Després, quan va ser preguntat sobre si pensava respondre a Teheran amb un atac, va replicar: «Aviat ho sabran». Unes paraules que van ser rebudes, entre altres coses, amb caigudes a les borses.
Poc després d’aquest inquietant missatge, no obstant, el president nord-americà va evidenciar la seva complicada i en ocasions contradictòria posició, una que ja es va manifestar quan va resoldre intensificar el desplegament militar a la regió i alhora es va mostrar reticent a seguir les veus dels falcons més grans de la seva Administració partidaris d’una campanya bèl·lica.
En unes declaracions al Despatx Oval en què va assegurar que tenen «científicament documentat» que el dron estava en aigües internacionals, el mandatari va dir que li «costa creure que fos intencionada» l’abatiment i va apuntar a la possibilitat i la «forta sensació» que pogués haver-se tractat d’un «error» d’algú «estúpid» o que va actuar per lliure a l’Iran.
Trump va mostrar la dualitat del seu missatge també en un altre moment d’aquestes declaracions, realitzades després d’una reunió amb el secretari d’Estat, Mike Pompeo, l’assessor de seguretat Nacional John Bolton i altres membres del seu equip, i abans de mantenir una bilateral amb el seu homòleg canadenc, Justin Trudeau. Primer va recordar que té voluntat de sortir de «les guerres sense fi», una promesa que va fer en campanya, i després, tot i que va definir la destrucció del costós RQ-4 com un «inconvenient», va assegurar que els EUA «no ho toleraran».
RESISTÈNCIA IRANIANA Es també mixt el missatge que arriba des de l’Iran. «No ens implicarem en una guerra amb cap país, però estem plenament preparats per a la guerra», va dir en una cerimònia militar el comandant en cap de la Guàrdia Revolucionària, Hossein Salami, segons la traducció del mitjà estatal Press TV que van citar els mitjans nord-americans. «L’incident d’avui (per ahir) és un clar senyal d’aquest precís missatge, així que continuem la nostra resistència».
Segons alguns analistes militars citats per la premsa nordamericana, l’atac al dron, que costa 130 milions de dòlars (115 milions d’euros) i és menys vulnerable que altres artefactes al volar normalment a una altura de 12 quilòmetres –fet que dificulta que sigui interceptat per míssils terra-aire–, pot ser un missatge de l’Iran per demostrar la seva força i la seva capacitat malgrat la superioritat tecnològica i militar nord-americana.