Bárcenas vincula la destrucció dels seus discos durs i la ‘Kitchen’

Relaciona ► l’esborrament dels seus portàtils amb la trama per espiar-lo Cospedal nega ► que ordenés acabar amb els equips d’«aquesta persona» Les acusacions denuncien la seva indefensió

De reescriure 35 vegades un disc dur, ratllar-lo i llençar-lo a les escombraries, al PP en diuen «procediment d’esborrament segur». Rere d’aquest eufemisme tècnic es parapeten els acusats del cas dels ordinadors de Bárcenas.

Però no és un procediment que sembli normal a l’extresorer del PP, que va comparèixer ahir com a testimoni al judici que se celebra a la macrosala penal de Madrid per la destrucció d’aquests equips. Bárcenas va insistir que els ordinadors eren seus, que els va pagar ell. I va assegurar que contenien informació rellevant: «Si vaig demanar els ordinadors no era per la carcassa», va dir.

Bárcenas va unir aquest cas amb el setge a casa seva presumptament organitzat per l’excomissari José Manuel Villarejo: «Tot anava dirigit a robar documents, perjudicar-me i acovardir-me. Si hagués conegut l’operació Kitchen abans, no hauria retirat l’acusació en aquesta causa».

L’altra testimoni de rellevància citada, l’ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal, va negar que ordenés destruir els ordinadors de Bárcenas, a qui de continu es va referir com a «aquesta persona». Cospedal sí que va prohibir que se’l deixés entrar a la seu del PP, una vegada va saber l’assumpte «escandalós i vergonyant» dels seus comptes a Suïssa. L’esborrament dels ordinadors va ser el normal «per als empleats que deixen el partit», va assegurar.

«PROCEDIMENT ESTÀNDARD» La vista mira d’aclarir si es van destruir els ordinadors per evitar que es conegués la comptabilitat opaca del PP. El director de sistemes informàtics del PP, José Manuel Moreno, acusat d’encobriment, va assegurar que no li va dir mai ningú de qui eren els ordinadors que li van manar retirar de la sala Andalusia, la que ocupava Bárcenas a la seu del PP. Quan va obrir l’Apple i el Toshiba Libretto, no tenien contrasenya

Les acusacions populars i el ►► jutge Eduardo Muñoz Baena van xocar ahir pel que per als advocats és indefensió. Els lletrats de l’Associació d’Advocats Demòcrates (Adaede), l’Observatori de Drets Econòmics (DESC) i IU van protestar després que el magistrat els rebutgés una petició de suspensió del judici.

La raó: consideren que no ►► han tingut accés amb temps a un informe pericial sobre els ordinadors de Bárcenas presentat pel PP. Són 106 folis, amb diversos CDs i nombroses fotos i gràfics per a la interpretació dels quals, es van queixar els lletrats, fa falta un tècnic.

Segons l’advocat defensor ►► del PP, Jesús Santos, l’informe els va arribar a les parts dilluns. Però segons van afirmar a EL PERIÓDICO les acusacions, el

els va arribar ahir al matí. L’informe es veurà en la sessió del dia 27 vinent. ni «absolutament res dins», va dir, tot i així es va posar a esborrar-los mitjançant «un procediment estàndard d’esborrament segur» que consisteix a reescriure «en successives passades» i amb dades aleatòries el disc que es vol esborrar.

Segons la instrucció, Moreno és autor de «la sobrescriptura dels discos durs, fins a 35 ocasions, i la seva posterior ratlladura». El tècnic va admetre que va crear aquest protocol d’«esborrament segur» per recomanacions de protecció de dades. I es va endinsar al terreny del sorprenent al dir que el 2013 no sabia que s’investigués la Gürtel. «No em digui que ni tan sols ho veia per televisió», li va dir la fiscal Carmen Luiciañez. Doncs no.

Ahir va comparèixer també el cap de serveis jurídics del PP, Alberto Durán, com a acusat. Va negar que els ordinadors fossin propietat de Bárcenas, va desmentir que forcés la porta de la sala Andalusia, i va reiterar que no va entrar mai en el contingut dels discos durs. La tresorera Carmen Navarro, també investigada, i l’acusada que representa el PP, María Massó, van ratificar aquesta versió insistint Massó que el «procediment d’esborrament segur» és normal i legal. va notificar al terrorista una euroordre i dos mandats d’extradició i va recórrer la decisió del tribunal d’apel·lació, al no compartir l’anàlisi jurídica en què es va recolzar per deixar-lo en llibertat. Josu Ternera continuarà a la presó almenys fins al 26 de juny, data en què s’ha fixat la vista al tribunal d’apel·lació de París.

ALTRES CAUSES Fonts fiscals espanyoles van informar que algunes peticions ja han sigut cursades com a extradició, donada la data de la comissió dels fets. «En tot cas, són irregularitats formals que no han impedit tramitar les nostres peticions i la privació de llibertat de Josu Ternera», van indicar les mateixes fonts, informa Ángeles Vázquez.

França ha demanat a Espanya reformular com una sol·licitud d’extradició la petició d’entrega per l’assassinat el 1980 del directiu de Michelin Luis María Hergueta Guinea. L’Audiència Nacional també ha demanat el trasllat de l’etarra pel cas de les

en què va ser processat per pertinença a organització terrorista.