Colau i Collboni, ‘¡a las cosas!’
La constitució del nou consistori barceloní va resultar un homenatge a la gesticulació. Com que sempre és present en la política, va adquirir una especial dimensió tant en intervencions de líders polítics com en tot el que va envoltar la cerimònia. I la primera decisió de la reelegida alcaldessa també cal situarla en l’àmbit dels gestos, al penjar el llaç groc a la façana de l’ajuntament. També les seves primeres declaracions, carregades de sentiment, indignació i certa mala consciència per haver acceptat el suport de Manuel Valls, a qui se li ha de reconèixer el seu sentit polític.
Ada Colau té una especial inclinació per la gesticulació. Una
habilitat que li permet gestionar una força política tan difícilment governable com la que la sustenta i, alhora, esquivar moltes decisions d’especial complexitat.
Però, en aquest cas, la realitat la va conduir a una inevitable disjuntiva que l’ha forçat a enfrontar-se a part dels seus, i a conèixer en primer persona el rebuig del radicalisme independentista. Però s’ha d’animar la nostra alcaldessa, ja que té al davant un mandat per rellançar la ciutat.
Barcelona es troba en un moment molt complex. Després d’anys d’una sorprenent autocomplaença, ara sembla immersa en una profunda desorientació. Per alguns, la ciutat no ha perdut pols i continua sent referència global mentre que, per altres, el procés i el colauisme han accelerat una decadència que ve de lluny. Posicions contràries però que poden coincidir en dues consideracions: Barcelona encara disposa d’actius per reposicionar-se com a referència de ciutat oberta i dinàmica, i els quatre anys vinents resultaran determinants.
Immersa en el daltabaix polític del país i amb un poder empresarial minso, les conseqüències de la fuga d’empreses no són menors, la ciutat necessita imperiosament un bon govern. Un que li permeti fer front a una triple exigència: gestionar el malestar i desconcert d’una ciutadania que encara pateix els efectes de la crisi; cohesionar i estimular el món empresarial al voltant d’un projecte econòmic de futur; i conformar un subsistema polític que no es vegi arrossegat pels vaivens i radicalismes de la política catalana.
El nou govern municipal pot afrontar aquest enorme repte. D’una banda, l’experiència de quatre anys hauria de ser útil a l’alcaldessa, que, a més, ha incorporat persones amb experiència i seny al seu cercle de confiança. D’altra banda, Jaume Collboni ja va demostrar la seva capacitat per articular el món econòmic i, ara, ha sabut conformar una candidatura solvent i estimulada per aquesta nova empenta del PSC. A més, els sectors privats més dinàmics es mostren compromesos amb el nou rumb municipal.
La tasca és tan complexa com indispensable. Per això, el primer punt i fonamental serà oblidar-se de gesticulacions i atendre aquell savi consell que Ortega y Gasset va llançar als argentins, sumits en debats essencialistes:
La tasca a la ciutat és tan complexa com indispensable i cal deixar-se de gesticulacions