Càritas afronta el 2019 amb menys fons i més usuaris
Les donacions empresarials han caigut en un milió d’euros en un any Creix un 10% la xifra de llars ateses en dos anys només a BCN
Càritas Diocesana de Barcelona afronta la seva tasca social amb greus dificultats. Les empreses han reduït les seves donacions en gairebé un milió d’euros. No obstant, les famílies necessitades que viuen en l’exclusió social no deixen de créixer, i se situen en més de 13.300 llars, xifres similars a les de l’època de la crisi. «Les empreses veuen que es reactiva l’economia, però nosaltres constatem que aquesta recuperació no arriba a tothom», va sentenciar ahir el president de l’entitat, Salvador Busquets, en la presentació del seu balanç del 2018.
Panorama desolador, una vegada més, el que ha radiografiat Càritas Diocesana de Barcelona. En el que portem d’any ja han arribat a 13.225 llars. Si ho comparem amb el 2013, suposen un augment del 39%. «Si no comptem els pitjors anys de la crisi, estem en xifres mai vistes», va indicar Míriam Feu, responsable d’anàlisi social i incidència de l’entitat. «Pensàvem que després de la crisi les necessitats baixarien, però és impensable, hi ha moltes persones per atendre», va afegir Busquets.
VIVENDA I MENJAR El problema és que, d’un any a l’altre, les aportacions econòmiques han baixat. De 3,8 milions d’euros que aportaven les empreses el 2017, a 2,8 milions el 2018. «Hem hagut de corregir i ser més conscients de les ajuds econòmieques que donem», va assegurar Busquets. El responsable va interpretar aquest descens perquè hi ha empreses que han tornat a invertir al tercer món després d’haver superat la crisi. «La realitat ens diu que la bossa de pobresa s’ha engrandit i és molt més intensa», va manifestar Busquets.
Els ajuts econòmics proporcionats per Càritas ja sumen els 4 milions d’euros. En 10 anys, aquestes aportacions s’han multiplicat per quatre. La meitat d’aquests fons s’han dedicat a pagar una vivenda; i un de cada tres euros es destina a pagar menjar.
Un dels principals problemes que detecta Càritas és la falta d’una vivenda digna. Gairebé el 60% de les famílies ateses estan en aquesta situació. Ja sigui en habitacions de relloguer, que creixen en cinc punts respecte a l’any anterior, en cases d’amics, d’okupes o, directament, sense vivenda, que passa del 5% al 8% del total. «Necessitem que totes les administracions facin un pacte ja per garantir la vivenda digna», va implorar Busquets.
A l’entitat li preocupa especialment la presència de persones migrants i refugiades que es queden directament al carrer i sense recursos.