Segones parts...

Si no fos perquè en això del futbol res és impossible, pensaria que el suposat acostament del Barça a Neymar és una broma útil per omplir minuts als telenotícies i pàgines als diaris. Hi ha una altra opció. Que el club estigui fent un acte de postureig i flirteig fals davant la petició de la seva estrella, Leo Messi, de recuperar-lo com a company.

La més esbojarrada em sembla la tercera. Que tot sigui veritat i el club s’estigui plantejant pagar un pasta gansa per un futbolista que estant al Barça al costat de Leo Messi, Suárez, Piqué, Busquets o Iniesta va decidir marxar al PSG un 3 d’agost pagant la clàusula de 222 milions, suposadament (mai va explicar les seves raons) per liderar el projecte d’Al-Khelaïfi. I de passada cobrar més de 30 milions. El mateix que havia renovat 10 mesos abans amb el Barça i que va denunciar el club demanant el pagament de la prima de renovació.

Obviant tot aquest disbarat, que ja és molt obviar, vegem en què s’ha convertit el Neymar que va sortir del Barça. Ha guanyat dues Lligues però no ha millorat el PSG a la Champions. La seva actuació a l’anada de vuitens davant el Reial Madrid va ser un fiasco i la tornada no la va poder jugar per una lesió al peu. Va desaparèixer de París per recuperar-se al Brasil i arribar al Mundial. De Rússia se’n va anar amb dos gols, pocs moments brillants i massa teatre. Sense capacitat per portar el pes de l’equip en els quarts davant Bèlgica. Eliminat i enfonsat.

Una nova lesió al peu el va deixar fora de l’eliminació dolorosa a vuitens davant el Manchester. El seu protagonisme va arribar després insultant l’àrbitre, la qual cosa li impedirà jugar els tres primers partits de la pròxima Champions. El Neymar d’avui és una multimilionària estrella més del màrqueting que del futbol. No fa falta parlar de la seva vida privada per tenir seriosos dubtes sobre el seu rendiment esportiu. En el club de Messi i Ronaldinho, va semblar fixar-se més en el seu compatriota que en el seu amic. Una llàstima.